Les notícies d’aquest banc són molt fragmentàries. L’autor només ha disposat dels documents publicats pel Butlletí Oficial de la Província de Tarragona, d’algunes referències de premsa barcelonina i d’algunes de contingudes al “Diario de Tarragona”. Resten per aclarir moltes coses del que va ser el tercer banc d’emissió de Catalunya. (Nota de l’autor.)
El banc d’emissió (1864-1874)
Un Decret de 25 de juny de 1864 autoritzava la creació del Banc de Tarragona. La concessió es feia a favor de cinc persones, dues de les quals passaran a la Junta de Govern. Les altres tres eren Joaquim Rius i Espaina, Joan Mirat i Terrada i Joan Gasset i Matheu, inclosos en un cos d’accionistes format per 39 persones el dia de la constitució notarial de la societat. La burgesia emprenedora de Tarragona estava formada per comerciants i propietaris.
El banc s’“ocupará en descontar, girar, prestar, llevar cuentas corrientes, ejecutar cobranzas, recibir depósitos voluntarios, contratar con el Gobierno y sus dependencias” (art. 7 dels estatuts). El capital s’establí en 5 milions de rals —equivalents a 1 250 000 pessetes—, representat per 2 500 accions de 2 000 rals cadascuna —500 pessetes—. El banc podia emetre bitllets al portador, des de 100 rals fins a 1 000, i fins a un màxim del triple del seu capital efectiu. Estava obligat a mantenir en metàl·lic, a la caixa, la tercera part dels bitllets en circulació. Les seves oficines eren al carrer Apodaca núm. 21.
El banc estava administrat per una Junta de Govern (1864), formada per nou persones:
- Lluís de Jover i de Viala, advocat i propietari (concessionari)
- Josep Arandes i Fàbregas (concessionari)
- Salvador Soler i Ballester, comerciant
- Josep Maria Albanés, comerciant i propietari
- Joan Gatell i Badia, comerciant i propietari
- Josep Boada i Tarrats
- Manuel Feliu i de Domingo, propietari
- Sebastià Serrahima, comerciant
La Junta de Govern podia delegar en una Comissió directiva constituïda per tres membres de la Junta de Govern. El banc tenia un comissari regi —Francesc de Paula Bessa— que vetllava pel compliment de la llei i que cobrava un bon sou. I un administrador a les ordres de la Comissió directiva, un càrrec ocupat per Joaquim Maria Martínez, procedent del Banc de Barcelona.
Com el Banc de Reus, creat un any abans, l’actuació del Banc de Tarragona estarà molt marcada per la difícil conjuntura d’aquests primers anys. El preu del vi —el principal producte agrícola de la comarca— comença a caure l’any de la seva creació i el 1866 els seus administradors es trobaran immersos en una de les pitjors crisis financeres del segle.
Lletra de canvi de Joaquim Gomis, comerciant de Tarragona, 1852. El Banc de Tarragona, amb privilegi d’emissió de bitllets, es va constituir el 1864.
El capital es reduirà dues vegades. El 1872 passarà d’1,25 milions a un milió de pessetes i al final d’aquest mateix any es rebaixarà a 3 milions de rals —750 000 pessetes—. L’emissió de bitllets quedarà en tot moment molt per sota del seu sostre i fins i tot per sota dels recursos propis del banc. El diner metàl·lic mantingut en caixa superarà la xifra de bitllets emesos. Tot indica una baixa demanda de bitllets per part del públic i una política de màxima prudència pels administradors del banc.
Els dipòsits captats seran modestos. Les inversions es concentraran en la concessió de crèdit per una xifra que està sempre al voltant del 50% dels recursos propis.
Banc de Tarragona. Evolució de les principals partides del balanç (en milers de pessetes).
El 19 de març de 1874 un decret concedia al Banc d’Espanya el privilegi d’emissió de bitllets i cancel·lava el que tenien els bancs privats. El Banc de Tarragona, com el de Reus o el de Barcelona, tindrà una alternativa: integrar-se en el Banc d’Espanya, mitjançant un intercanvi de les accions pròpies per les del banc únic d’emissió, o bé establir-se pel seu compte, com a banc privat i autònom, sense el privilegi d’emissió. Com el Banc de Reus i el de Barcelona, el Banc de Tarragona optà per la segona solució.