La constitució
El Crèdit Marítim es constituí a Barcelona el 8 de desembre de 1881. El seu nom n’indica l’especialització. A l’escriptura figura una justificació de l’empresa. Hi diuen: “con ser España una de las naciones de Europa que reúne mejores condiciones topográficas y de situación para alcanzar una importancia comercial marítima de primer orden por lo dilatado de sus costas y el gran número de ríos” li falten “canales de navegación que faciliten la exportación de los productos interiores”, així com “docks, varaderos, careneros y otras obras de reconocida necesidad para las naves que frecuentan sus aguas”. El banc —perquè es tracta d’un banc— es proposa fer tot això directament, o indirectament donant crèdit.
El capital serà de 3 milions de pessetes i és totalment subscrit per 15 persones.
La Junta de Govern (1881) fou la següent:
- President – Magí Barbarà i Tintoré
- Vicepresident – Marcial Moreso i Vergés
- Vocals – Manuel Llasat i Barbarà; Bonaventura Baseda i Girbés; Francesc Llasat i Puig; Llorenç Sampere i Comulada
- Director gerent – Mateu Llasat i Puig
El principal accionista individual és Mateu Llasat i Puig, que també hem trobat com a vicepresident del Banc Ibèric. La família Llasat, representada per ell, el seu germà Francesc i la raó social Viuda de Manuel Llasat, té el 43,3% del capital. Mateu Llasat, el director-gerent, és comerciant i viu a Barcelona, però la família és de Tortosa, on tenen un magatzem d’olis —Viuda de Manuel Llasat—. També és tortosí el vicepresident, Marcial Moreso. Entre els primers subscriptors figura Wenceslau Guarro i Menor, fabricant de paper a Gelida.
El Crèdit Marítim és dels bancs interessats a captar dipòsits a curt termini pel que es desprèn de la publicitat que farà a la premsa barcelonina. Tenen l’oficina al Carrer Ample, núm. 71. El banc es va crear en els moments de màxima febre, de manera que, abans d’emetre les accions, el dret a subscriure es cotitzava amb el 7% de prima.
Les activitats
Anunci del Crèdit Marítim (Diario de Barcelona, 1881).
El Crèdit Marítim és de les entitats que tenen un objectiu general, però un de concret en particular, sota l’impuls dels seus socis tortosins. Es proposen crear un servei de vapors de remolc de tota classe de vaixells pel riu Ebre, amb l’objecte —diuen— d’evitar les demores que pateixen els que pugen des del mar fins a Tortosa, en l’espera d’un vent favorable.
Però els socis barcelonins tenen altres projectes. Un és una línia de tramvies urbana pel carrer de les Corts i el Paral·lel; un altre és la dels Ferrocarrils Econòmics del Baix Llobregat a Barcelona. Els trens econòmics eren els de via estreta, que acostumaven a seguir el traçat de les carreteres. Aquest darrer projecte és el més ambiciós, ja que amb un traçat de quaranta-dos quilòmetres pretén enllaçar Barcelona amb l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà, Sant Boi, Sant Feliu de Llobregat, Vallirana, el Prat del Llobregat i Sant Andreu de la Barca, mitjançant diversos ramals.
Tres setmanes després de la constitució de l’empresa i “en vista de la importancia que adquieren la mayoría de los negocios a los que la sociedad se dedica”, acorden convocar una Junta d’Accionistes per augmentar el capital fins a 20 milions de pessetes. És evident que els gestors reberen tal quantitat d’ofertes de diner que consideraren que valia la pena aprofitar-les i donar-los cabuda en el banc.
L’exercici del 1882 es tancà amb un benefici de 698 582 pessetes, 260 000 de les quals es destinaren a pagar un dividend de 20 pessetes per acció. Resulta difícil entendre d’on surten els beneficis, si no és de les primes obtingudes en la col·locació de les pròpies accions.
La transformació
El Crèdit Marítim introduí un servei de remolc amb vaixells de vapor per l’Ebre (Postal del principi del segle XX).
Dels tres projectes —vapor de l’Ebre, línia de tramvies i ferrocarril— fou aquest darrer el que tirà endavant. El 1885 el Crèdit Marítim obtenia la concessió dels ferrocarrils tramvies del Baix Llobregat.
El fill es menjarà la mare. Tot just obtinguda aquesta concessió ferroviària, el Crèdit Marítim es transformarà en Ferrocarrils Econòmics del Baix Llobregat SA —12 d’octubre de 1885—. Serà la societat que rebrà l’autorització de l’Ajuntament barceloní —el 1888— per a la línia de tramvies amb tracció animal de Sants a Sant Martí de Provençals i una desviació al port. El tramvia permet connectar directament l’estació del ferrocarril propi amb el centre de Barcelona.
Però cap dels projectes no va reeixir per manca de capital adequat, que no tenia ni el Crèdit Marítim, ni la seva successora. La concessió de la línia de tramvies serà venuda el 1898 a l’empresa alemanya AEG, que la integrarà a la seva Companyia General de Tramvies, i la línia ferroviària, a mig construir, el 1906, a la que, després de diverses vicissituds, serà la Companyia dels Ferrocarrils Catalans (vegeu Carles Salmerón i Bosch, Els Ferrocarrils Catalans. Cent anys d’història, Barcelona 1985).
Ferrocarrils Econòmics del Baix Llobregat SA acordà la seva dissolució el 19 de novembre de 1906.