El successor del Banc de Terrassa
El 24 d’abril de 1924 es constituïa el Banc Comercial de Terrassa, gairebé quatre anys després de la crisi del Banc de Terrassa (vegeu Banc de Terrassa, 1881-1892). Aquest, amb el suport de la Companyia de Crèdit Bancari, havia iniciat la seva liquidació, comptant amb les garanties personals donades pels consellers del banc. El nou banc no fou, per tant, un liquidador de l’anterior, sinó que pretenia continuar el paper exercit durant tants anys pel Banc de Terrassa.
La primera Junta de Govern (1924) del Banc Comercial de Terrassa fou la següent:
- President – Joan Marcet i Palet
- Vicepresident – Pau Amat i Boguñà
- Secretari – Frederic Marimon
- Vocals – Josep Guardiola i Roca, Francesc Salvans, Josep Aurell i Petit, Gaspar Armengol i Taló, Josep Jover i Roumens, Emili Soler i Anglada
Malgrat tot, el banc fou un successor del Banc de Terrassa des del moment en què les accions d’aquest pogueren ser intercanviades per accions del nou, valorades en el 25% del seu nominal. Els vells accionistes havien d’acceptar la pèrdua del 75% del seu capital i tenien l’opció de participar en la nova entitat financera al servei de la ciutat. Les perspectives de rendibilitat d’aquestes accions eren mínimes. Dels membres de l’antic Consell del Banc de Terrassa, només Francesc Salvans participà en el del Comercial. El seu primer president fou Joan Marcet i Palet, el titular de Marcet i Companyia, que el 1919 s’havia venut el negoci bancari al Banco Hispano Americano. A més de Marcet i de Salvans, predominaven en el Consell d’Administració els industrials llaners o del gènere de punt terrassencs.
Estatuts del Banc Comercial de Terrassa, 1924.
L’objectiu social del banc era ampli, però els Estatuts subratllaven les operacions de la banca comercial —descompte i crèdit als empresaris—, mentre un article li impedia “dedicarse a las operaciones llamadas de especulación, ya sean sobre valores, moneda, futuros o sobre cualquier clase de mercaderías” (art. 3 dels Estatuts). Una Comissió Inspectora, formada per tres accionistes, era l’encarregada de controlar el balanç anual del banc i el compliment del seu reglament interior per part de la Junta de Govern.
Feina ben feta (1924-1936)
Els homes i l’organització
El Banc Comercial de Terrassa se’n va sortir prou bé. Els seus dirigents crearen una empresa eficient, que generà beneficis. Ho aconseguiren actuant com a banc comercial estricte, que captava dipòsits i invertia aquests recursos de tercers en actius de poc risc i a curt termini en forma de lletres de canvi a 90 dies i en crèdits de campanya.
Els tres presidents del banc durant aquests anys foren Joan Marcet, l’exbanquer, Francesc Salvans, industrial llaner —SAPHIL—, i Pere Amat i Roumens, industrial i president de l’Institut Industrial de Terrassa (1928-32). Entre els vocals, que substituïren altres membres de la Junta de Govern, hi havia personatges tan destacats de la burgesia terrassenca com Josep Badrinas i Sala, Narcís Freixa i Ubach i Josep Geis i Bosch. L’administrador —no tenia el títol de director general— era Narcís Planas i Tusell.
El banc era domiciliat al carrer de Sant Jaume núm. 26, on hi havia l’oficina central, i mantingué tres oficines obertes, procedents del Banc de Terrassa i de la seva zona d’influència: Olesa, Rubí i Martorell.
Fons propis i resultats
El capital del nou banc es fixà en 8 942 000 pessetes, representat per 17 884 accions de 500 pessetes. La realitat, però, era molt més modesta i amb importants matisos, ja que es crearen dos models d’accions i d’accionistes, clarament diferenciats.
La meitat del capital —4 471 000 pessetes— podia ser subscrita pels acccionistes del Banc de Terrassa, que aportaven 4 accions de 500 pessetes de valor nominal i en rebien una del nou banc pel mateix import. No hi havia aportació en efectiu, i la seva retribució estava totalment condicionada a les altres accions. De les 8 942 accions que es crearen, només 8 606 i 1/4 foren subscrites i es posaren en circulació.
L’altra meitat del capital, representada per les 8 942 accions restants, s’havia d’aportar en efectiu i els seus títols tenien el caràcter d’accions preferents. Segons els Estatuts, els beneficis del banc havien de destinar-se prioritàriament al pagament del 6% d’interès a aquestes accions. Si eren superiors a aquest percentatge, l’excés es destinava a la constitució d’un fons d’amortització d’aquestes accions. De fet, la seva naturalesa s’apropava més a la dels títols de renda fixa que no pas a la de les accions —renda variable—. De les 8 942 accions creades, en foren subscrites 6 914. Els bons resultats obtinguts pel banc permeteren pagar anualment el 6% d’interès i crear un fons d’amortització, amb càrrec al qual cadascuna de les accions preferents reberen 100 pessetes el 1934 i 100 pessetes més el 1935. Com que aquests lliuraments eren a compte de capital, les accions preferents es convertiren en títols de 300 pessetes.
Xec del Banc Comercial de Terrassa.
Mentre els titulars de les accions preferents obtenien un rendiment i recuperaven el 40% del capital aportat, els titulars de les accions ordinàries s’ho miraven, amb el ple convenciment que trigarien molts anys a rebre alguna retribució. És per això que es buscà una solució que donés per acabat el període constitucional del banc, i la unificació de les accions. Una Junta extraordinària celebrada el 23 de desembre de 1935 acordà fixar el capital social en 5 milions de pessetes, representat per 20 000 accions de 250 pessetes, distribuïdes de la manera següent:
• Una acció per cadascuna de les 6 914 accions preferents en circulació de 300 pessetes de nominal cadascuna = 1 728 500 pessetes de capital.
• Una acció per cadascuna de les 8 606 accions ordinàries en circulació de 500 pessetes de nominal cadascuna = 2 151 500 pessetes.
• La resta de les accions, per un capital d’1 120 000 pessetes, s’oferiren als titulars de les accions preferents, que subscriviren per xifra superior i es van haver de prorratejar. D’aquesta manera es compensaven les 50 pessetes nominals perdudes pels seus titulars.
Els resultats obtinguts foren força bons. Com s’ha dit, els beneficis s’aplicaren a donar el 6% d’interès a les accions preferents i a la seva amortització parcial.
Dipòsits i inversió
El banc captava recursos en forma de compte corrent i d’estalvi i els invertia en operacions de banca comercial, com el descompte d’efectes i el crèdit a curt termini per a finançar la campanya anual dels llaners i fabricants de gènere de punt. La seva cartera de valors estava formada bàsicament per valors públics, que eren pignorables en el Banc d’Espanya i que constituïen una font potencial de Tresoreria. Els valors privats tenien una importància mínima.
Sense lligams (1939-1956)
La represa de les operacions després de la Guerra Civil Espanyola trobà un banc que s’havia deslligat totalment de l’extingit Banc de Terrassa. Francesc Salvans havia estat assassinat el 1936, però el banc reprengué les seves activitats amb el mateix president i el mateix vicepresident, que era l’industrial del gènere de punt Frederic Marimon.
El 1946, el banc va procedir a un augment de capital, que passà de 5 a 10 milions de pessetes. Però la quantitat realment desemborsada fou tan sols d’un milió de pessetes més, de manera que els fons propis van quedar constituïts per 6 milions de pessetes, més unes reserves que anaven creixent cada any. El 1949 es van posar en circulació els 4 milions en accions que hi havia en cartera i amb una prima de subscripció de 134,45 pessetes per cada acció de 500 pessetes de nominal, o sigui a un canvi del 127%. Aquell any, el banc i alguns dels seus dirigents més destacats participaren en la compra del que era el Banc Alemany Transatlàntic, amb la qual cosa es creà el Banc Comercial Transatlàntic (1950). El 1952, i amb una nova ampliació de capital de 5 milions de pessetes, els fons propis assoliren la xifra de 25 milions.
L’absorció pel Banc Comercial Transatlàntic
El mes de juny del 1956, el Banc Comercial Transatlàntic absorbí el Banc Comercial de Terrassa, mitjançant un intercanvi d’accions. El banc absorbent augmentà el seu capital 15 milions de pessetes, xifra equivalent al capital del banc absorbit, de manera que, a efectes de valoració, les accions foren equiparades.