Banc del Penedès.
Pacià Amiguet obrí la seva casa de banca, al final del segle XIX, a Vilafranca del Penedès. El 1917 es donà d’alta a l’Associació de Banquers de Barcelona, però morí al cap de pocs mesos. La seva successió quedà assegurada en constituir-se seguidament Filles de Pacià Amiguet, Societat en Comandita, amb un capital de 200 000 pessetes. Participaven en el capital les filles de Pacià, Francesca i Rosa Amiguet, i també alguns empresaris vilafranquins: Fèlix Mestres, Josep Parés i Peregrí Güell.El 1921, Filles de Pacià Amiguet presentà la suspensió de pagaments, ja que tenia el seu compte de Tresoreria al Banc de Barcelona i la suspensió d’aquest el deixà sense disponible. Es creà aleshores el Banc del Penedès SA, que volia ser-ne el successor a la plaça i ocupar-ne el local, però que pretenia tenir més volada, més ambició i més socis capitalistes. El primer president del banc fou Antoni Galtés i Mainés, i el segon, Lluís Berger, tots dos comerciants de vins a Vilafranca.
El Banc del Penedès es va inscriure a la Comissaria Règia, prevista per la Llei bancària de 1921. Coneixem tots els seus balanços i la seva evolució fins el 1936. Tenia uns fons propis de 2 milions de pessetes i uns dipòsits que quedaren gairebé sempre per sota dels 2 milions. La inversió es concentrava especialment en operacions de crèdit (d’1,5 a 2 milions de pessetes).
Anunci de l’absorció del Banc del Penedès pel Banco Español de Crédito el 1943 (“Diario de Barcelona”, març del 1943).
Després de la Guerra Civil Española, el 1943, el banc fou absorbit pel Banco Español de Crédito, que ocupà el seu local de sempre al carrer de la Palma.