El 1921, Filles de Pacià Amiguet presentà la suspensió de pagaments, ja que tenia el seu compte de Tresoreria al Banc de Barcelona i la suspensió d’aquest el deixà sense disponible. Es creà aleshores el Banc del Penedès SA, que volia ser-ne el successor a la plaça i ocupar-ne el local, però que pretenia tenir més volada, més ambició i més socis capitalistes. El primer president del banc fou Antoni Galtés i Mainés, i el segon, Lluís Berger, tots dos comerciants de vins a Vilafranca.
El Banc del Penedès es va inscriure a la Comissaria Règia, prevista per la Llei bancària de 1921. Coneixem tots els seus balanços i la seva evolució fins el 1936. Tenia uns fons propis de 2 milions de pessetes i uns dipòsits que quedaren gairebé sempre per sota dels 2 milions. La inversió es concentrava especialment en operacions de crèdit (d’1,5 a 2 milions de pessetes).
Després de la Guerra Civil Española, el 1943, el banc fou absorbit pel Banco Español de Crédito, que ocupà el seu local de sempre al carrer de la Palma.