La creació
Oficina principal de la Banca Marsans a la Rambla de Canaletes de Barcelona (Anuari de Barcelona per a 1922-23). La Banca Marsans SA es constituí el 1919.
El 1919, J. Marsans Rof i Fills es convertí en anònima. El canvi de naturalesa jurídica suposà l’entrada de capital nou i d’accionistes no relacionats amb la família. Lluís Marsans i Peix presidí el Consell d’Administració, però hi trobem alguns importants personatges de la indústria i de la política catalanes. Entre els accionistes hi havia un grup terrassenc i un grup barceloní. En el primer grup podem destacar la presència de Francesc i Joan Salvans, que aquells dies constituïen la societat SAPHIL, de pentinament i filatura de llana, la més important empresa del ram terrassenca (vegeuSaphil. La SA de pentinament i filatura de llana), i els germans Corbera i Puñet. El grup barceloní incloïa el polític de la Lliga Joan Ventosa i Calvell i Josep Vilà i Marquès, del grup familiar tèxtil, que pocs anys més tard creà la SA de Fibres Artificials (SAFA) (vegeu Safa. L'obra dels Vilà).
La societat anònima es constituí el 25 de novembre de 1919 i la banca inicià oficialment les seves operacions el primer de desembre d’aquell any. El capital social era de 10 milions de pessetes. El director general o gerent fou el mateix que ocupava el càrrec, l’empordanès Joan Miquel i Banús, mentre la sotsdirecció era exercida pel seu germà Pelai Miquel i Banús i per Lluís Figueras Dotti. El Consell d’Administració de Banca Marsans SA el 1919 fou:
- President – Lluís Marsans i Peix
- Vicepresident primer – Josep Vilà i Marquès
- Vicepresident segon – Francesc Corbera i Puñet
- Vocals – Joan Ventosa i Calvell, Francesc Salvans i Armengol, Josep Guix i Ribas, Emili Soler i Anglada, Josep Guardiola i Roca, Bernat Corbera i Puñet
- Secretari – Joan Salvans i Pascual
Els homes i l’organització
Lluís Marsans i Peix presidí el Consell d’Administració.
El 14 de juliol de 1923 morí Lluís Marsans i Peix, president del banc i fill del fundador. El succeí en el càrrec Joan Ventosa i Calvell (1879-1959). Aquest havia estat un dels fundadors de la Lliga Regionalista i era un dels grans amics del seu líder, Francesc Cambó. Va ser ministre de Finances en el govern de concentració de García Prieto (novembre del 1917-febrer del 1918) i en el d’Antoni Maura (de setembre a novembre del 1918). És important destacar el paral·lelisme entre aquests dos personatges polítics: Cambó, a la Banca Arnús, i Ventosa, a la Banca Marsans. Però les activitats econòmiques impulsades per Cambó pertanyien més aviat al món dels grans projectes i especialment als vinculats a l’economia catalana, mentre que Ventosa pensava més en la rendibilitat de les inversions i en la seva economia privada. Mantingué la Presidència fins al gener del 1927, en què dimití “por una discrepancia fundamental de criterio entre los dirigentes de la sociedad”, com dirà la Memòria d’aquell any. Amb ell dimitiren també Josep Vilà Marquès —de SAFA, empresa de la qual també era conseller Ventosa— i Lluís Figueras Dotti. No es donaren les raons de la discrepància, però ens podem arriscar a imaginar-nos-ho.
Un dels consellers de la Banca Marsans, Lluís Escayola i Vallhonrat, era també conseller del Banc Comercial de Barcelona, des de la seva fundació, el 1924. Les relacions entre tots dos bancs es podien establir fàcilment a través d’ell, de manera que el 1925 el Comercial de Barcelona prengué una participació en el Banco Internacional de Industria y Comercio, en operació patrocinada per la Marsans, mentre aquesta donava al primer la possibilitat d’entrar en operacions d’emissió i col·locació de valors. És probable que l’entrada del Banc Comercial de Barcelona en el capital de la Banca Marsans —com s’explica a continuació— fos el motiu de la divergència i de la separació.
El tercer president fou Francesc Ripoll i Fortuño, un advocat que era aleshores secretari de la SA Cros i vocal de Crèdit i Docks de Barcelona.
El 1928 es creà Viatges Marsans SA, amb un capital d’1 010 000 pessetes, subscrit en la seva totalitat per la banca. D’aquesta manera es donà autonomia plena al que era un dels departaments, el de viatges.
La banca inicià el 1921 la publicació d’una “Revista Financiera”, que substituí durant dos anys els anuaris. En van sortir 5 números durant el 1921 i el 1922. Contenia abundant informació borsària i de les empreses patrocinades pel banc. El 1922 es tornà a publicar l’Anuari, que s’imposà sobre la revista i es publicà fins el 1931. Els anuaris incloïen abundant informació financera i gràfica sobre les empreses presentades, així com la habitual informació borsària i dels serveis oferts. No hi hagué edició dels anuaris durant els anys corresponents a la Segona República, justificada per la manca de noves emissions i l’estretor dels resultats.
Expansió
Anunci de la Banca Marsans (Societat d’Atracció de Forasters, Barcelona, 1924-1925).
El 21 de novembre de 1921 el banc obrí per segona vegada —la primera correspon a J. Marsans Rof i Fills— una sucursal a Madrid. Aquest cop, a l’Avenida del Conde de Peñalver, núm. 18. L’especialització era clarament la Borsa. Es mantingué només dos anys i mig, fins a la seva incorporació a la xarxa del Banco Internacional de Industria y Comercio SA. Una altra oficina que s’inaugurà aquest mateix 1921 fou la de Granollers, la qual només obria el dijous, dia de mercat en aquella població.
La banca anuncià a la seva “Revista Financiera” que es proposava obrir oficina a distints centres comarcals de Catalunya, però el projecte no tirà endavant.
El Banco Internacional de Industria y Comercio SA
El 24 de gener de 1924 es constituí a Madrid el Banco Internacional de Industria y Comercio SA, sobre la base del que era el Banco de Cartagena, i amb la participació de banquers belgues i catalans.
El Banco de Cartagena havia estat creat el 1900 en aquesta ciutat murciana. Era un banc comercial amb una xarxa de sucursals a Múrcia, Andalusia i el País Valencià, i una oficina a Madrid. Els belgues que hi participaven eren la Société Generale de Belgique, la Banque Belge pour l’Etranger i el Crédit General Liegeois, que tenien importants inversions a Espanya, especialment en empreses ferroviàries. Els banquers catalans eren la Banca Marsans i la SA Arnús-Garí. La primera aportà la seva sucursal a Madrid i tenia una participació superior a la de la segona. El banc es proposava prosseguir el negoci comercial del Banco de Cartagena, però “igualmente podrá participar o interesarse en sociedades o empresas” (dels seus Estatuts). El fet que entre els objectius hi figurés la constitució d’agències de viatges fa creure en una influència de la Banca Marsans. Aquesta hi exercí un paper important, però minoritari, en relació amb els interessos belgues. Joan Ventosa, president de la Banca Marsans, en fou el primer vicepresident del Consell, en el qual hi hagué també el director general, Joan Miquel.
L’accionariat del banc s’anà concentrant al voltant de la Banque Belge pour l’Etranger i la Banca Marsans. El 1926, el Banc Comercial de Barcelona en comprà una participació. Les seves accions cotitzaren a la Borsa de Madrid des del 1928 amb petites plusvàlues, adequades als modestos resultats de l’empresa. A la de Barcelona també hi figuraren, però no hi hagué operacions.
El 1933, la Banca belga vengué les seves accions a un grup format pel Banc de València, d’Ignasi Villalonga, Vicent Noguera i Joaquim Reig, acompanyats en aquesta operació pel financer Ildefonso González Fierro i el valencià Joan Navarro-Reverter i Gomis, fill de qui havia estat polític i ministre d’Hisenda. Aquest ocupà la Presidència, però per pocs mesos, perquè morí el mateix 1933. Al Consell, compost per nou consellers, hi figuraven tres representants de la Banca Marsans —Joan Miquel, Joan Salvans i Lluís Escayola—, un fet que indica la propietat d’un terç del capital.
L’entrada del Banc Comercial de Barcelona
Gairebé de puntetes, el 1929 es produí l’entrada del Banc Comercial de Barcelona en el capital de la Banca Marsans. Es tractava, doncs, d’un banc comercial que prenia una participació en una banca de valors. Però no es donà informació sobre l’operació. Si suposem que 4 milions de la nova ampliació de capital (vegeu a continuació) es reservaren per a aquell banc, la participació degué ser del 26,6%.
Fons propis i resultats
Banca Marsans SA. Rendibilitat de l’acció.
El capital escripturat de la Banca Marsans en la seva constitució fou de 10 milions de pessetes, representat per 20 000 accions de 500 pessetes cadascuna. Però, inicialment, només es posaren en circulació 14 000 accions, desemborsades en la seva totalitat, per un import de 7 milions de pessetes, mentre que la resta es mantenien en cartera. El 1921 es posaren en circulació 2 000 d’aquestes accions, el 1924, 2 000 més, i el 1925, les 2 000 restants, de manera que aquell any el capital desemborsat coincidí amb l’escripturat.
El 1929 s’amplià el capital fins a 15 milions de pessetes en una operació aparentment vinculada a l’entrada del Banc Comercial de Barcelona. Dues mil de les 10 000 accions que s’emeteren foren subscrites pels accionistes a la par, i amb dret als beneficis d’aquell any, mentre que les 8 000 restants —4 milions— es destinaren a ser subscrites per aquell banc, al preu de 615 pessetes l’acció —123%—. La plusvàlua obtinguda es destinà a les reserves.
Els resultats seguiren l’evolució general dels bancs de valors, durant aquests anys: correctes i tendint a l’alça fins el 1929, decreixents el 1930, i molt modestos durant tots els anys de la Segona República. Els dividends, normals fins el 1930, desaparegueren amb el canvi de règim i la crisi econòmica general instal·lada.
Dipòsits
Una vegada més, s’ha d’insistir en el fet que els bancs de valors no es proposaven incrementar els seus dipòsits, ja que aquests només eren l’instrument a través del qual es canalitzaven les operacions de borsa i de comissió, que constituïen el primer objectiu del banc. D’aquí la poca importància dels comptes d’estalvi. És lògic, per tant, que la crisi borsària i la manca de noves emissions que coincidiren amb els anys de la República corresponguin també amb anys de baixa de dipòsits. Aquests tingueren un punt més alt el 1929, amb 32,3 milions de pessetes, i el més baix el 1935, amb 17,9 milions.
Crèdit i operacions de valors
Les operacions de crèdit estigueren quasi totes elles relacionades amb la Borsa i amb les empreses vinculades al banc. Es tractà, per tant, d’operacions de dobla, de crèdit amb garantia de valors, de comptes corrents d’efectes o de valors, i del finançament de les empreses promogudes.
Cartell de Viatges Marsans (Banca Marsans, Anuari, 1922).
Cartell de Viatges Marsans (Banca Marsans, Anuari, 1922). La Banca Marsans creà un departament de viatges al costat dels tradicionals bancaris.
Així, el 1922, la Banca Marsans participà en la constitució de la Companyia Espanyola per a la Fabricació Mecànica del Vidre SA —CELO—, conjuntament amb el Banc de Catalunya i industrials del sector (vegeu La Companyia Espanyola per a la Fabricació Mecànica del Vidre, SA -Celo). Lluís Marsans en fou el president.
La Banca Marsans no informà sobre la seva cartera de valors. Per a conèixer la seva composició, la millor solució és relacionar les empreses en les quals els seus homes ocupaven un lloc en el Consell d’Administració, en representació del banc, ja que això suposava una participació en el capital, pròpia o en representació dels seus clients. Lluís Marsans, en morir el 1923, detenia els següents càrrecs:
- President del Sindicat de Banquers, de l’Associació del Mercat Lliure de Valors de Barcelona i de CELO.
- Vicepresident del Ferrocarril Metropolità de Barcelona.
- Vocal de la Catalana de Gas i Electricitat, del Banc de Crèdit Industrial, de la Companyia General de Ferrocarrils Catalans, d’Energia Elèctrica de Catalunya, de la Societat General d’Aigües de Barcelona, d’Hispania Cia d’Assegurances, del Ferrocarril de Madrid a Aragón, de la Unió Elèctrica de Catalunya i de la Sociedad Gallega de Electricidad.
Banca Marsans. Evolució de les principals partides del balanç (en milers de pessetes), 1920-1935.
El 1929, els tres grans bancs de valors catalans —SA Arnús-Garí, Banca Arnús i Banca Marsans—, així com el Banc de Catalunya, promogueren la creació de la Companyia General del Suro SA. És clar que el principal paper el tingueren Joan Ventosa i Calvell, soci de Manufactures del Suro SA, al costat de Joan Miquel, i Francesc Cambó, que acceptà la Presidència de l’empresa, vinculada sentimentalment als seus orígens empordanesos. Però l’empresa fracassà (vegeu F. Cabana: Fàbriques i Empresaris, vol. IV, pàg. 321-326).
Aquestes eren les empreses a les quals la Banca Marsans donava servei financer el 1931
- Energia – Sociedad Eléctrica de los Almadenes, Catalana de Gas i Electricitat, Cia. Manresana d’Energia Elèctrica, Compañía General de Electricidad, Alumbrado de Poblaciones, Energia Elèctrica de Catalunya, Unió Elèctrica de Catalunya, Compañía Sevillana de Electricidad, Companyia Espanyola d’Electricitat i Gas Lebon
- Transport – Ferrocarril de Madrid a Aragón, Companyia General de Tramvies de Barcelona, F. C. Metropolità de Barcelona, Tramvies de Barcelona
- Altres – Mines de Potassa de Súria, Cía Española de Minas del Rif, Cía de Riegos de Levante, L’Auxiliar de la Construcció —Sanson—, Manufactures del Suro Armstrong, Cia Espanyola per a la Fabricació Mecànica del Vidre —CELO—
Absorbida i liquidada (1939-1942)
Amb l’esclat de la guerra, els accionistes perderen el control del banc. “La muy relativa confianza que podian inspirar aquellos años turbios, respecto a la no alteración de los principios esenciales del sistema capitalista y por ende de la contextura de las instituciones bancarias, se derrumbó al ser comminados los dirigentes de la Banca por el Comité Ejecutivo de Control Obrero a hacerle traspaso formal de los respectivos Departamentos el 4 de setiembre de 1936.” (Memòria de 1936-41.)
Xec de la Banca Marsans, 1940. La Banca Marsans va ser absorbida pel Banc Hispano-Colonial el 1942.
Els consellers del banc buscaren el refugi de la “zona nacional”, amb l’excepció de Lluís Escayola i Vallhonrat, que es va quedar, però morí acabada la guerra, i de Francesc Salvans i Armengol, que fou assassinat el 1936. Dos consellers més moriren de mort natural —Josep Geis i Lluís Jover—, abans de convocar-se la primera junta d’accionistes de postguerra.
“Cegada una de las principales fuentes de sus ingresos normales, al disponerse por las autoridades financieras la paralización indefinida de la contratación de títulos en Ventanilla y Mercado Libre de Valores, tuvo que ahondar un cauce compensador, intensificando las operaciones comerciales.” (Memòria de 1936-41.) Aquesta frase, un bon xic barroca, com acostuma a ser el castellà dels catalanoparlants, significava que havia arribat l’hora de la reconversió, amb la introducció del descompte comercial i del crèdit a curt termini, com a principals operacions d’actiu, mentre els recursos s’havien d’obtenir de dipòsits captats en compte corrent, d’estalvi i a termini fix.
Banca Marsans. Evolució de les principals partides del balanç (en milers de pessetes), 1936-1941.
Al començament del 1942, el Banc Hispano-Colonial informà que procedia a l’absorció del Banc Comercial de Barcelona i de la Banca Marsans. Les dues entitats estaven vinculades, com ja s’ha informat. La Banca Marsans celebrà el 26 de març una Junta general d’accionistes que aprovà l’operació. Oficialment, era una operació destinada a crear un banc català, però el paper predominant del Banco Central indicava que no seria així.
El Banc Hispano-Colonial (vegeuEl Banc hispano-colonial (1869.1883), un cas a part) estava ja sota el control de fet del Banco Central i l’operació va venir inspirada per ell. És per això que la participació de la Banca Marsans al Banco Internacional de Industria y Comercio passà directament al banc de Madrid.
Presidents de la Banca Marsans SA des de la seva fundació el 1919 fins al 1942:
- 1919-1923 – Lluís Marsans i Peix
- 1923-1928 – Joan Ventosa i Calvell
- 1928-1940 – Francesc Ripoll i Fortuño
- 1940-1942 – Bernat Corbera i Puñet