Vida
Durant la guerra civil fou mobilitzat al front de Lleida, on inicià la seva activitat literària. Acabada la guerra, buscà el mestratge de J. V. Foix, a través del qual feu amistat amb Joan Miró i Joan Prats, que l’iniciaren en matèria d’art modern. Amb Joan Ponç, Arnau Puig, Antoni Tàpies, Modest Cuixart i Joan Josep Tharrats, creà la revista "Dau al Set" (1948), al voltant de la qual revifaren els corrents d’avantguarda en l’art i la cultura catalans de la postguerra. La seva poesia i l’obra dramatúrgica no foren reconegudes fins a la publicació del volum Poesia rasa (1970), que recull la seva obra poètica entre el 1943 i el 1959. Donà a conèixer la seva obra visual i objectual amb exposicions diverses i amb la plantada de peces en l’espai públic. Gran afeccionat al cinema, es penedí de no haver fet cap film. Feu els guions de Foc al càntir –pòstumament adoptat com un projecte propi del pintor Frederic Amat, dut a terme el 2002– i Gart, amb la col·laboració del fotògraf Lluís Maria Riera i dels amics de "Dau al Set" (1948-49). El 1967 el cineasta Pere Portabella reclamà la seva col·laboració per al curt No compteu amb els dits, la qual es mantingué en tres llargs successius: Nocturn 29 (1968); Cuadecuc (1969-70) o Vampir-Cuadecuc, i Umbracle (1971-72). Als crèdits dels films, Brossa figura com a coguionista, però, com el mateix Portabella ha dit, la seva intervenció depassava aquesta funció. Es mostrà molt crític amb Portabella i considerà Umbracle com un projecte inconclús del qual es desentengué. La poesia escènica de Brossa fou la primera matèria d’Entreacte (1988), primer llarg de Manuel Cussó-Ferrer, que causà una nova decepció al poeta. En vídeo, Manuel Huerga treballà en un díptic televisiu, Joan Brossa per Joan Brossa (1992), que quedà inacabat. El mateix any i amb la realització de l’empresa Animàtica creà unes falques per a TVC. Fou guardonat amb la medalla d’or al mèrit en les Belles Arts del Ministeri de Cultura 1995 i amb el Premi Nacional de teatre 1997 de la Generalitat "per la seva voluntat de modernització del teatre català contemporani, amb aportacions tan rellevants com la poesia escènica".
Bibliografia
BATISTA, A.: Entrevista a Joan Brossa, "Cultura", núm. 7, 1989, p. 10-15.
BONET. E. i PALACIO, M.: "Pere Portabella/Joan Brossa", Práctica fílmica y vanguardia artística en España 1925-1981. Universitat Complutense, Madrid 1983, p. 34-36.
BORDONS, G. (ed.): Joan Brossa: A partir del silenci. Antologia polimòrfica, Galàxia Gutenberg / Cercle de Lectors, Barcelona 2001.
FUSTER, J.: L’aportació cinematogràfica de Joan Brossa. Una conversa amb Pere Portabella, "Estudios escénicos. Cuadernos de investigación teatral", núm. 16, 1972.
Joan Brossa o la revolta poètica. Generalitat de Catalunya / Fundació Joan Brossa / Fundació Joan Miró, Barcelona 2001.