Vida
Escriví els seus primers acudits en el "Diario Español" de Tarragona, per al qual treballà com a noi dels encàrrecs, mentre actuava en una companyia de circ. S’inicià com a actor còmic a les oficines de Ràdio Tarragona fins que de forma gradual, tot participant en concursos radiofònics d’afeccionats, es convertí en professional. Debutà al teatre Romea de Barcelona amb força èxit, i amplià les actuacions a sales de festa, revistes, ràdio i TVE, on aconseguí una gran popularitat. El director Luis G. Berlanga el contractà per al paper protagonista de la tragicomèdia Plácido (1961), el seu debut cinematogràfic i una de les seves interpretacions més reeixides. Després li proposaren papers molt per sota de les seves possibilitats en comèdies fàcils però rendibles, produïdes o dirigides gairebé sempre per Ignasi F. Iquino, com ara El mujeriego (1963, Francesc Pérez-Dolz), del qual fou també guionista; 07 con el 2 delante (1965, I. F. Iquino) i La tía de Carlos con minifalda (1967, Augusto Fenollar). Destacaren Atraco a las tres (1963, José María Forqué); El hueso (1968, Antonio Giménez-Rico) i Furia española (1974, Francesc Betriu). Durant els anys setanta espaià les seves interpretacions i es dedicà al teatre amb El huevo; Un tal monsieur Blot; Cómo va la vida. . . i feu de showman. Alguns directors intentaren recuperar el seu talent, encara que com a secundari, en "Pasodoble". Te quiero: La crónica alegre de la España amarga (1988, José Luis García Sánchez) i Amanece, que no es poco (1988, José Luis Cuerda). Però el seu retorn a la pantalla gran s’estroncà per una mort prematura, un cop acabada una de les sèries a TVC que el feren més popular, De professió, API.
Altres films
1962 Badia de Palma (Bahía de Palma), J.Bosch.
1969 El cronicón, A.Giménez-Rico.
1970 Las piernas de la serpiente, J.Xiol.
1990 Amo tu cama rica, E.Martínez-Lázaro.