L’aire d’un crim

El aire de un crimen (es)

Pel·lícula del 1987-88; ficció de 120 min., dirigida per Antonio Isasi-Isasmendi Lasa.

Fitxa tècnica

PRODUCCIÓ: Isasi (Barcelona); ARGUMENT: El aire de un crimen (1980), de Juan Benet; GUIÓ: Gabriel Castro, A.Isasi-Isasmendi, Jorge Rodríguez Alamo; FOTOGRAFIA: Joan Gelpí (Agfacolor, panoràmica); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Ramiro Gómez, Josep Maria Espada (decorador); MUNTATGE: Amat Carreras; MÚSICA: Francisco Aguarod, Luis Fatás; INTERPRETACIÓ: Francisco Rabal (el coronel), Maribel Verdú (La Chiqui), Fernando Rey (Fayón), Chema Mazo (el capità Medina), Ramoncín, Miguel Rellán (dr. Sebastián), María José Moreno (La Tacón), Germán Cobos (Amaro), Ovidi Montllor, Terele Pávez, Rafaela Aparicio, Agustín González, Alfred Lucchetti; ESTRENA: Madrid, 28.10.1988, Barcelona, 10.03.1989; PREMIS: Donostia 1988 (millor interpretació, F.Rey).

Sinopsi

A la dècada del 1950, el cadàver d’un desconegut apareix a la plaça d’un poble espanyol. Els habitants demanen l’ajut del capità Medina, jove oficial d’un campament militar veí, fins que arribi el jutge. Quan aquest fa acte de presència, el cadàver ha estat canviat per un altre mort. Darrere l’assassinat i els estranys esdeveniments (fugida de dos soldats, aparició de dues prostitutes i un misteriós coronel), hi ha interessos econòmics propis del caciquisme de l’època.

Producció

Després d’una dècada allunyat de la direcció, Isasi-Isasmendi, considerat el director més nord-americà del cinema espanyol, realitzà una obra diferent dins de la seva carrera, adaptant la novel·la homònima de J.Benet Goitia, finalista del premi Planeta 1980. El tema del caciquisme li serveix per a estructurar un film de cinema negre clàssic situat en un ambient rural i amb clares connotacions polítiques, en què s’aprecien les conseqüències socials i econòmiques de la guerra civil de 1936-39. L’ampli repartiment d’estrelles que intervenen en el film està al servei d’una cinta coral.