Vida
De jove es traslladà a Barcelona, on a partir dels disset anys posà de manifest la seva forta personalitat com a actriu. Treballà d’acomodadora en un teatre al Paral·lel, on el 1921 fou elegida per encarnar el paper de Doña Inés, del Don Juan Tenorio (El castigador castigado) (1922), de Ricard de Baños, amb fotografia del seu germà Ramon. Gràcies a l’èxit obtingut representà l’Elliot Dorsan del drama Lilian (1921-22), de Joan Pallejà (John Pallears). El 1925 actuà en El niño de oro, de José María Granada (pseudònim de José María Martín López, escriptor teatral i actor), i en Nobleza baturra, de Joan Vilà i Vilamala i el dramaturg Joaquín Dicenta, producció madrilenya que aconseguí un gran èxit. La seva última interpretació fou en La Malcasada, de Francisco Gómez Hidalgo (Madrid,1926). Morí a vint-i-tres anys, amb la qual cosa s’interrompé una de les trajectòries interpretatives més prometedores del cinema espanyol del moment. Les fotografies fixes conservades per Josep Gaspar i Serra, l’operador en cap de tots els films citats, excepte Don Juan Tenorio, han permès recuperar la fesomia de l’actriu, ja que no se’n conserven les cintes respectives.
Bibliografia
GIMÉNEZ AÍSA, P., NAVARRO GALARDÓN, J.L., AZCONA LATASA, J.: Homenaje a Inocencia Alcubierre, una estrella fugaz. La Lonjeta: Asociación Cultural de Uncastillo, Saragossa, 2000. [Catàleg.]