Elvira Jofre

Elvira Victoriano i Aragonès

(Barcelona , 1910 — Barcelona , 1998)

Actriu.

Vida

S’inicià a set anys al teatre Romea, del qual formà part del repartiment habitual fins a arribar a protagonista. Durant la temporada 1929-30, a la Gran Companyia Catalana, coincidí amb l’actor Pere Gener, amb el qual es casà i el 1931 formaren la companyia Jofre - Gener. El seu repertori fou interpretat per tot Catalunya, amb obres com ara Julieta, filla única (1931) de Josep Maria Folch i Torres; Siete mujeres (1941) de Leandro Novarro i Adolfo Torrado i Un marido a precio fijo (1945) de Luisa María Linares. A mitjan dècada del 1940 ingressà en el camp del doblatge, contractada pels Estudis Metro-Goldwyn-Mayer, i encarnà actrius com Olivia De Havilland, Greer Garson, Elizabeth Taylor i Shirley Mac Laine. També treballà en diversos programes radiofònics, en els quals interpretà obres dramàtiques com ara Teatro Invisible de Juan Manuel Soriano. Desvinculada de la MGM, feu petites incursions com a actriu de televisió durant la dècada del 1960. Passà llavors per diversos estudis, com ara Voz de España, sense abandonar la seva tasca teatral, on col·laborà amb artistes com Joan Capri a L’amic del ministre (1973) de Carles Valls i el mateix Capri. Amb el boom del doblatge de la dècada del 1980 multiplicà la seva activitat en català i obtingué l’Atril d’or del doblatge en la primera cerimònia d’aquests guardons (1985). Es retirà de la professió el 1990.