Vida
Barceloní d’adopció, feu de periodista i editor de la col·lecció literària "La Novel·la d’Ara" (1923). Després de fer de promotor teatral de l’actriu Teresina (Teresina Boronat), fou contractat per la Gaumont per treballar a França i Alemanya com a escenògraf. Participà en el film de tema espanyol Maison de danses (1931, Maurice Tourneur) de la Pathé, i des de París escriví per a la revista barcelonina "Films Selectos" (1930-37). De nou a Catalunya, feu de corresponsal de premsa i dirigí el setmanari "Cine-Art. Moderna revista de cinema" (1933-35); també col·laborà en "Cinegramas" i "Arte y Cinematografía" (1935), mentre Albert Gasset li ensenyava l’ofici cinematogràfic. Debutà com a productor i director del semidocumental pacifista Hombres contra hombres (1935), rodat als estudis Orphea. Després realitzà l’exaltació de la sarsuela La Farándula (1936-38, estrenada el 1939) i la comèdia La Millona (1936), produïda per SIE Films (CNT). El 1937 s’exilà a l’Argentina, on escriví i realitzà el policíac Turbión (1938) i el musical En el viejo Buenos Aires (1942), entre d’altres. El 1943 es traslladà a Mèxic durant una dècada, on dirigí les adaptacions d’Amok (1944), segons l’obra homònima de Stefan Zweig; Vértigo (1945), basat en Alberta de Pierre Benoit, i Bel Ami / El buen mozo o La historia de un canalla (1946), segons l’obra de Guy de Maupassant. El 1947 retornà a Buenos Aires, on feu els musicals La cumparsita (1947) i Café cantante (1951), abans de retornar definitivament a Catalunya. A banda d’un breu període contractat per CIFESA, realitzà mitja dotzena de títols, el més destacable dels quals fou La hija del mar (1953), una reeixida adaptació del clàssic d’Àngel Guimerà. També rodà algunes altres obres cada cop més modestes, com la comèdia Julia y el celacanto (1959), rodada a Lloret de Mar; dues coproduccions, el pèplum codirigit amb Alberto de Martino, El gladiador invencible / Il gladiatore invincibile (1961) i l’espagueti-western, El sheriff terrible / Due contro tutti (1962), el seu últim treball. Descontent amb les produccions que li proposaven, es retirà del cinema.
Altres films
1940 Novios para las muchachas.
1941 El hermano José.
1943 Los hijos artificiales.
1944 El corsario negro.
1945 El que murió de amor.
1946 A media luz o Salón Fru Fru.
1948 La otra y yo.
1949 Toscanito y los detectives; Yo no elegí mi vida.
1954 Viento del norte.
1959 Las de Caín (nova versió de Novios para las muchachas).