Vida
Fill d’un pastisser i hereu d’una llarga tradició artística, a quinze anys anà a estudiar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i s’especialitzà en litografia i dibuix. El 1916 debutà en el cinema com a realitzador, director artístic i actor d’almenys dues cintes, Una piedra cae al lago (1916) i El tren de los suicidas (1917), fins que el 1921 escriví, dirigí i protagonitzà Lilian, un western rodat a Lloret de Mar que resultà tot un èxit en fer-se passar per film nord-americà, ja que l’equip utilitzà pseudònims: el seu, John Pallears; i la productora, Good Silver Film Corporation, de Llorenç Bau-Bonaplata. Després realitzà Un paso hacia la muerte, de data imprecisa, i el documental sobre invidents Ojos tristes (1925). A més de treballar com a dibuixant als estudis Trilla-La Riva i en diverses publicacions, amb l’adveniment del sonor fou el primer a retolar a mà subtítols en català. El 1934, ja establert com a muntador, s’encarregà de la instal·lació dels aparells tècnics del laboratori Cinematografia Josep Maria Bosch, un dels més ben equipats de l’època dedicats a l’edició i el doblatge, com ara d’El desaparecido (1934, Antoni Graciani) i Amor en maniobras (1935, Marià Lapeyra), i feu també d’ajudant de direcció. Hi treballà fins a la guerra. Mentrestant, fou reclamat pel SIE Films (CNT) i exercí com a cap de documentals de Laya Films, amb títols propis com Fury over Spain (1937, amb Louis Frank); Madrid tumba del fascio (Cuarta jornada-documental n. º 8) (1937), a més d’editar Aurora de esperanza (1936-37, Antonio Sau), el migmetratge Y tú, ¿qué haces? (Ricard de Baños) i Así vive Cataluña (Vida y moral de la retaguardia) (1938, Valentín R. González). El 1936 fou vicecomptador de la Cooperativa Mixta Unió Cooperativa Cinematogràfica Espanyola (Barcelona). Després de la guerra, treballà majoritàriament per a les productores CIFESA i PECSA, amb preferència amb Lluís Marquina, amb el qual col·laborà en films com Vidas cruzadas (1942), Malvaloca (1942), Noche fantástica (1943) i Santander, la ciudad en llamas (1944); i amb Ricard Gascón en Conflicto inesperado (1947), "Don Joan de Serrallonga" (Don Juan de Serrallonga, 1948), El correo del rey (1950) i Misión extravagante (1953). Quan Ignasi F. Iquino abandonà Emisora Films per crear IFISA, l’acompanyà i muntà les obres d’aquest, com, per exemple, El Judes (1952), El golfo que vio una estrella (1953) i d’altres de la seva factoria, com ara El presidio (1953, Antonio Santillán), i, alhora, col·laborà amb Ramon Quadreny. El 1959 entrà a Cinefoto com a muntador de negatius, firma regentada per Antoni Pujol i Daniel Aragonès, el qual ja coneixia des que treballaren plegats als Laboratorios Cyma al final de la dècada del 1920. Es jubilà oficialment en aquesta empresa el 1965, tot i que seguí treballant esporàdicament en projectes amb els seus dos fills, Joan (1934) i Josep Pallejà i Ortiz (1940). El primer fou ajudant de muntatge d’Emili Rodríguez, Albert Gasset i el seu pare. Posteriorment muntà la sala de doblatge Royal Films, de Ramon de Baños fill, fins que muntà Estambul 65 (1965, Antonio Isasi-Isasmendi). També es dedicà a la publicitat, al trucatge, i, amb la sortida del vídeo, al repicat amb l’empresa Start. El germà petit també treballà a Royal Films muntant espots, documentals i posteriorment en altres agències publicitàries i en l’ajust de doblatge de films per a la televisió, fins a entrar a Cromosoma TV el 1997 com a cap de producció.