Vida
Després d’alguns cursos d’enginyeria tècnica, i pràcticament sense cap experiència audiovisual, començà a col·laborar a TVE com a segon operador i realitzador de reportatges per al programa "El mundo del deporte". Participà en curts de directors que en aquell moment despuntaven, com ara Agustí Villaronga (Anta, mujer, 1974) i Josep Anton Salgot. El seu primer treball com a auxiliar fou La muerte del escorpión (1975, Gonzalo Herralde) i com a segon operador feu L’obscura història de la cosina Montse (1976-77, Jordi Cadena) i les cintes de Josep Joan Bigas Luna, Bilbao (ídem v. o. , 1977-78; en català, 1985), Caniche (1978-79) i Renacer (Reborn, 1980-81). Ja com a director de fotografia, feu el llarg documental El asesino de Pedralbes (1978, G. Herralde). El seu primer film de ficció Mater amatísima (1979-80, J. A. Salgot) destacà per la seva personal estètica visual. Després il·luminà per a Villaronga, Tras el cristal (1985) i El niño de la luna (1988), premi Onda 1989 a la millor direcció de fotografia, dues propostes d’una insòlita i contradictòria bellesa. Posteriorment rodà La blanca paloma (1989, Juan Miñón) a Bilbao i es traslladà a Madrid, on treballà intensament amb Mario Camus en Después del sueño (1991); Amor propio (1994); Adosados (1996) i El color de las nubes (1997), premi a la millor fotografia als Goya 1998. També ha il·luminat films de Josefina Molina com Lo más natural (1990); d’Antonio Giménez-Rico, Catorce estaciones (1991); i d’Antonio Mercero, La hora de los valientes (1998). D’altra banda, el 1982 revisà la traducció del llibre de memòries de Néstor Almendros, Días de una cámara; i el 1983 s’incorporà a TVC al Departament d’Ensenyament de la Imatge com a professor de fotografia, a més d’impartir classes i seminaris a l’Escola Internacional de Cinema i Televisió (San Antonio de los Baños, Cuba), a la Universitat Politècnica de Catalunya i a l’ESCAC. També ha treballat en la publicitat, a la televisió amb sèries com El Coyote (1997, M. Camus) i en el film col·lectiu Delirios de amor (1985) amb altres fotògrafs.
Altres films
1976 Autopista A-27, J.M.Nunes.
1979 Numax presenta..., J.Jordà (llargmetratge documental).
1981 Barcelona sud, J.Cadena.
1982 Interior roig, E.Anglada.
1994 La nave de los locos, R.Wullicher.
1998 El regreso de El Coyote, M.Camus.
2000 Sin vergüenza, J.Oristrell.
2001 La playa de los galgos, M.Camus.
2002 Besos de gato, R.Alcázar.
2003 Inconscients, J.Oristrell.
Bibliografia
HEREDERO, C.F.: "Pere Peracaula. La fuerza limpia de la imagen", El lenguaje de la luz. Entrevistas con directores de fotografía del cine español. 24 Festival Internacional de Cinema d’Alcalá de Henares 1994, p. 477-509.