Ramon Quadreny i Orellana

(Barcelona , 1893 — Barcelona , 1961)

Actor, director i guionista.

Vida

Pèrit químic de formació, feu de figurant fins que el 1912 debutà com a actor fent de galant a La mejor venganza i Redención (1915), tots dos de Godofredo Mateldi. També protagonitzà els èxits de Ricard de Baños, Juan José (1917) i Don Juan Tenorio (1921-22), i els serials de Joan Maria Codina, El protegido de Satán i l’ambiciós El otro, tots dos del 1919, quan ja ocupava el càrrec de sotsdirector de producció de l’Studio Films. D’altra banda, també fou propietari d’una acadèmia cinematogràfica i treballà en les companyies teatrals de Ricard Calvo, Enric Borràs i Margarida Xirgu. A la dècada del 1920 fundà la seva pròpia companyia amb la seva dona, l’actriu Maria Fortuny. Amb l’arribada del cinema sonor i durant la Segona República feu doblatges a les cases Cine-Foto i Fidelytone i també exercí de cap de doblatge, muntador i ajudant de direcció. Després de la guerra, abandonà el teatre i treballà de director, guionista i adaptador de nou films de confecció modesta rodats en un període de sis anys per a Levante Films i Producciones Campa: el primer, La alegría de la huerta (1940), és una adaptació de la famosa sarsuela d’Enrique García Álvarez i Antonio; també destaca el melodrama Sangre en la nieve (1942); La chica del gato (1943), que fou el més aconseguit i obtingué bons resultats econòmics; i l’últim, Eres un caso (1945). També feu d’actor a Sucedió en mi aldea (1954, Antonio Santillán); i a Historia de una escalera (1950) i Camino cortado (1955), ambdós d’Ignasi F. Iquino. Es jubilà el 1955. El seu fill Ramon també fou muntador, i la seva filla Maria (Barcelona 1918) fou actriu de teatre i cap de la companyia de Francesc Vals, a més de participar anecdòticament a sis mesos d’edat al costat dels seus pares a El otro i amb un petit paper com a criada a La chica del gato. D’altra banda, el seu nebot és el compositor Josep Maria Mestres i Quadreny (Manresa 1929), músic que feu la banda sonora de Nocturno 29 (1968, Pere Portabella), dels curts Cuixart, permancencia del barroco (1963, Jean-André Fieschi) i Antoni Tàpies (1981, Maria Lluïsa Borràs), entre altres bandes.

Altres films

1937 En la brecha (curtmetratge semidocumental).

1940 Muñequita.

1941 El 13 000.

1943 Una chica de opereta.

1944 Ángela es así.

Bibliografia

TORRELLA, J.: "El director Quadreny, actor des del 1916", Rodatges de postguerra a Barcelona. Un recorregut pels estudis de cinema. Fundació Institut del Cinema Català, Barcelona 1991, p. 105-108.