Íngrid Rubio i Ruiz

(Barcelona , 1975)

Actriu.

Vida

Estudià Relacions públiques i debutà fent publicitat, fins que fou escollida per a la sèrie televisiva Secrets de família (1995, Eduard Cortés i Pep Armengol). Al cinema debutà en Taxi (1996, Carlos Saura), un thriller sobre la xenofòbia pel qual rebé una menció del jurat al Festival de Cinema de Sant Sebastià 1996 i un elogi unànim de la crítica. Convertida en una actriu molt sol·licitada, intervingué el mateix any en el rodatge de tres títols: un petit paper a En brazos de la mujer madura (Manuel Lombardero), basat en la novel·la homònima de Stephen Vizinczey; la comèdia Más que amor, frenesí (Alfonso Albacete, Miguel Bardem i David Menkes) i Más allá del jardín (Pedro Olea), premi Goya a la millor actriu revelació 1997 i seleccionada com un dels nous talents europeus al Festival de Berlín del mateix any. Combinant la interpretació de papers protagonistes amb alguns de secundaris, pujà als escenaris amb l’obra de José Pascual, Tres actos desafiantes (1997), i tot seguit feu les cintes El viaje de Arián (1999, Eduard Bosch) i Visionarios (2000, Manuel Gutiérrez Aragón). També protagonitzà tres coproduccions hispanoamericanes: El faro del sur (1998, Eduardo Mignogna), amb la qual guanyà els premis Cóndor d’or argentí a la millor actriu, de Cartagena de Indias i del Festival de Mont-real; Todas las azafatas van al cielo (2001, Daniel Burman), rodat a la Patagònia, i La soledad era esto (2001, Sergio Renán), basat en la novel·la homònima de Juan José Millás. El 2003 obtingué el premi a la millor actriu del Festival de Peníscola per Haz conmigo lo que quieras (2002-03, Ramon de España).

Altres films

1998 Extraños, I. Uribe.

1999 Sé quién eres, P. Ferreira.

2001 La playa de los galgos, M. Camus; El alquimista impaciente, P. Ferreira.

2001-03 Noviembre, A. Mañas.

2004 Como mariposas en la luz, D. Yaker.