Vida
La seva carrera començà en el camp de la distribució i el doblatge, a partir del 1933 als estudis Metro-Goldwyn-Mayer de Barcelona i després com a director de doblatge a les empreses Fono Barcelona, Acústica, Orphea i Parlo Films. Debutà com a realitzador amb el thrillerEnemigos (1943) i les aventures La noche del martes (1944), abans d’abordar temàtiques religioses, des del drama Almas en peligro (1951) i la comèdia Sucedió en mi aldea (1954). Contractat per la productora d’Ignasi F. Iquino, dirigí el drama Hospital de urgencia (1956) i els policíacs El presidio (1954), El ojo de cristal (1955) i Cuatro en la frontera (1956-57). Especialitzat en aquest gènere, el tornà a abordar a Cita imposible (1958); Los desamparados (1960); Trampa mortal (1962), i Senda torcida (1962), aquests dos últims films produïts per la Cooperativa Cinematográfica Constelación, que ell mateix presidia. També s’apuntà a la moda de l’espagueti-western, com a guionista de La venganza de Clark Harrison (1965, José Luis Madrid) i com a director d’Una ráfaga de plomo / Una raffica di piombo (1965), tot i que només signà la versió espanyola d’aquesta coproducció amb Itàlia; l’altra versió és de Paolo Heusch.