Fitxa tècnica
PRODUCCIÓ: IPC (Ideas y Producciones Cinematográficas; Enric Viciano, Barcelona); ARGUMENT: La novel·la homònima (1973) de Joan Marsé; GUIÓ: V. Aranda; FOTOGRAFIA: Joan Amorós (Eastmancolor, panoràmica); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Josep Rossell, Antoni Belart (ambientador); MUNTATGE: Teresa Font; MÚSICA: José Nieto;SO: Licio Marcos de Oliveira; INTERPRETACIÓ: Victoria Abril (Menchu/Ramona/Aurora Nin), Jorge Sanz (Java), Antonio Banderas (Marcos), Javier Gurruchaga (Conrado), Guillermo Montesinos (Fusam), Ferran Rañé (Taylor), Lluís Homar (Palau), Joan Miralles (Nadal), Carlos Tristancho (Sendra), Juan Diego Botto (Sarnita), Rosa Morata (Rubianca), Montserrat Salvador (Sra. Galán), María Botto (Fuegüiña); ESTRENA: Madrid, 19.09.1989, Barcelona, 22.09.1989 (en català); PREMIS: Sant Jordi de Cinematografia 1990, (millor actor en un film espanyol, J.Sanz), Goya 1989 (actor principal, J.Sanz), ADIRCAE 1989 (millor actor, J.Sanz), Ciutat de Barcelona 1989 (millor film), Cinematografia de la Generalitat 1989 (millor actriu, V.Abril).
Sinopsi
A la Barcelona del 1970, un zelador i una monja evoquen la seva infantesa davant el cadàver de l’advocat Daniel Javaloyes i els nens de Can Compte. Els seus records els porten fins a la Barcelona del 1940, en què la diversió dels nens era la d’inventar-se històries ("aventis") sobre el veïns, barrejant els fets reals amb els ficticis. El líder del grup de nens era precisament Javaloyes (Java), que tenia un germà anarquista, Marcos, que viu amagat dels falangistes i els comunistes. D’altra banda, en els barris alts, Conrado, un excombatent, paga parelles perquè facin l’amor mentre ell mira. Les relacions entre aquests personatges i la conflictiva situació política fan esclatar passions i una autèntica lluita per la supervivència. És un material valuós com a base de les "aventis" dels nens.
Producció
Segona novel·la de J.Marsé adaptada per V.Aranda. El títol alternatiu Aventis indica el seu propòsit d’explicar la història como si fos una realitat reinventada a través de la ficció. La necessitat de diferenciar el present i el passat, però sense desvincular-los, i la gran quantitat de personatges del relat, van crear dificultats al director per aconseguir la difícil però imprescindible simplificació del cinema.