L’Alt Camp constitueix una de les tres comarques administratives en què és dividida la comarca natural del Camp de Tarragona. La regió natural i històrica del Camp de Tarragona s’estén entre la mar, que limita pel S la Depressió Prelitoral i la Serralada Prelitoral que forma un semicrcle al voltant de la plana.
Hom donà el nom de Camp de Tarragona, ja des de la Reconquesta, a l’extens territori de domini directe de la mitra tarragonina, colonitzat per gent del comtat de Barcelona després d’alguns segles d’abandó com a zona situada entre els dominis islàmic i cristià. La senyoria de Tarragona i el seu Camp fou donada el 1118 per Ramon Berenguer III a Oleguer, bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona, que la traspassà el 1129 a Robert de Bordet. Els conflictes entre els dos senyors i els seus descendents portaren al nou arquebisbe Alfons I a desposseir dels seus drets la família de Bordet l’any 1173 i a signar la concòrdia Ad perennem, base del govern i de l’administració de la ciutat i del Camp fins el 1391, any en què Joan I vengué a la mitra els seus drets i la jurisdicció que tenia al Camp. Amb el temps s’anaren establint les senyories de Poblet i de Santes Creus, que sostragueren alguns llocs del domini. Un fet social i polític destacat a la història del Camp fou la creació de la Comuna del Camp de Tarragona que, el 1330, l’arquebisbe Joan d’Aragó li reconegué veu i vot, i que des d’aleshores aparegué com un incipient parlament popular. La institució comunal fou abolida el 1716 pel decret de Nova Planta, si bé el dret català vigent ha conservat algunes particularitats jurídiques del Camp.
Els ponents republicans crearen al si d’aquest territori tres unitats administratives: l’Alt Camp‚ el Baix Camp i el Tarragonès‚ basant-se en l’existència de tres importants nuclis urbans (Valls‚ Reus i Tarragona) i amb la finalitat de dividir una comarca que resultava massa gran. Ja en aquella època‚ les relacions entre els pobles i les viles del Camp eren força intenses i complexes‚ i van dificultar l’establiment d’una divisió satisfactòria. Al llarg del segle XX, la unitat econòmica s’ha anat reforçant i‚ al mateix temps‚ s’ha format‚ al sector central del Camp de Tarragona‚ un espai fortament urbanitzat. Amb tot‚ malgrat la interrelació de tot el territori‚ també és cert que cadascuna de les tres capitals del Camp té una àrea d’atracció més directa i més intensa que és la base de la divisió en les tres comarques esmentades.