Feu d’apuntador al Teatre Principal de Palma i després, entre el 1860 i el 1864, feu d’actor de cafè al Racó de Plaça i escriví peces curtes en vers en què utilitzà sovint temes folklòrics. Se’n conserven en edicions de canya i cordill i de manuscrites, a la Miscel·lània Pascual (→Pascual i Arrom, Bartomeu): Los locos lo dissabte de Nadal (1860), El metge per força, adaptació poc subtil de la comèdia de Molière, i El jai Bonís (1861), Una nit de rebombori, Dos marits de bona pasta i En Bernat gelós (1862), Lo que poren ses dones (1864), i dues peces dividides en parts, El dimoni coix encantat (primera part, 1861; dues segones parts entre el 1861 i el 1864) i l’Entremès del pastor i el be (1860), en la tradició persistent de la Farce du Maître Pathelin, amb la segona part titulada Entremès d’en Pere Antoni casat (1861).