Fou doctor en dret civil i canònic i canonge de la seu de Barcelona. Participà al certamen poètic dedicat a sant Ramon de Penyafort (1601) amb dues composicions en català, i al que se celebrà amb motiu de la beatificació de Teresa de Jesús, amb una glossa i un sonet en castellà (1614), sempre fora de concurs. Se’n conserva també un poema liminar, Estança, que és una lloança de Manresa. Però és conegut sobretot per un Tratado de las comedias en que se declara si son lícitas (Barcelona 1618), on expressa de manera ponderada la seva oposició al gènere.