Provinent d’una família ennoblida per Felip V, interromputs els estudis eclesiàstics a Tarragona, estudià filosofia i lletres i lleis a Cervera i es doctorà en dret a Osca el 1798. Detingué càrrecs a Madrid i, durant la guerra del Francès, a Cadis. Fou nomenat arxiver (1814) i director (1818) de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. L’ordenà i catalogà, s’oposà al seu trasllat a Madrid (amb un pamflet editat el 1821 amb el pseudònim de Félix Fluralbo), l’enriquí amb diversos fons i en divulgà el contingut, amb estudis i edicions, que responen al criticisme setcentista. Amb la finalitat de legitimar la dinastia regnant i de rectificar aspectes de la història de Catalunya, havent editat amb Torres Amat i amb Pujol i Gurena la versió castellana de la crònica de Pujades (1829-32), publicà Los condes de Barcelona vindicados y cronología y genealogía de los reyes de España considerados como soberanos independientes de su Marca (1836), amb una important aportació documental, tot i les limitacions, que acompanyà del Sumario histórico-cronológico, en verso, de los condes de Barcelona de Vaca de Guzmán, amb modificacions de Ramon Muns i Serinyà. Fou membre (des del 1820) de l’Acadèmia de Bones Lletres, que presidí diverses vegades, rebé la Legió d’Honor (1847), fou soci corresponent de diverses societats, assessorà alguns estudiosos (com l’escriptor Prosper Mérimée, que visità l’Arxiu el 1846) i projectà una “Colección Diplomático-alfabética de Noticias”, un tractat de paleografia i un catàleg dels reis francesos. Pòstumament, s’han editat unes Máximas cristianas (1860) i part del seu epistolari (1954, 1960).