Vida i obra
Llicenciat en filosofia i lletres i doctor en farmàcia, estudià grec a la Fundació Bernat Metge sota el mestratge de Carles Riba. Participà, amb Josep Carner i Jaume Bofill i Mates, entre d’altres, en la fundació dels Amics de la Poesia (1920). Com a crític literari, publicà articles sobre autors catalans (Joan Teixidor, Josep Romeu, Josep Palau i Fabre, etc.) i estrangers (M. Proust, R.M. Rilke, etc.) a “Revista de Poesia”, La Nova Revista, Revista de Catalunya, La Publicitat i, a la postguerra, “Ariel”. Tingué cura d’una antologia poètica de Carles Riba (1938) i prologà els volums Obra poètica completa de Guerau de Liost (1948) i Obra poètica de Marià Manent (1956), entre d’altres. Aquests textos, mostra d’una crítica impressionista i d’un gran bagatge literari, van ser aplegats a Vint-i-cinc anys de crítica (1959). Pòstumament aparegué l’assaig Poetes catalans moderns (1986), un vast i personal panorama de la poesia catalana de la primera meitat del s. XX. Preparà una antologia de poetes catalans des d’Aribau, completada per Antoni Comas: Un segle de poesia catalana (1968). Com a traductor, traslladà al català La gent de Hemsö d’A. Strindberg (1930), Un amor de Swann de M. Proust (1932) i Terres altes de J. Knittel (1929). A la postguerra traduí al castellà, entre d’altres, R.M. Rilke, F. Mistral, C. Dickens, C.-L. Philippe, G. Trakl, J.P. Jacobsen, E.T.A. Hoffmann, M.J. Friedländer i J. Burckhardt, part de l’antologia La poesía alemana i les Converses amb Goethe de J.P. Eckermann, la versió catalana de les quals es publicà el 1994. També va fer una traducció castellana de les Cartes morals a Lucili de Sèneca.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Manent, A. (19862), p. 7-14
- Manent, A. (19933)
- Manent, M. (19731), p. 167-170
- Romeu i Figueras, J. (1996), p. 81-92
- Triadú, J. (1963), p. 73-77.