Partint d’una col·lecció formada per Jaume Andreu, reuní prop de 5 000 fullets dels s. XVI al XIX (entre els quals destaquen els relatius a la guerra dels Segadors i a la de Successió), que el 1910 llegà a la Biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans (després Biblioteca de Catalunya). El 1915 hi llegà la “Col·lecció Cervàntica” (una de les més completes en edicions originals antigues i traduccions, i amb rellevant bibliografia cervantina), que havia començat a reunir de jove, mentre estudiava a Berlín, Viena, París i Londres. Pòstumament, el 1948, s’acomplí el llegat de la col·lecció de llibre antic, estipulat el 1922, de llibres de cavalleries, cròniques i novel·les, i d’algun manuscrit com el de la versió catalana del Decameron, que ell havia estudiat a l’Acadèmia de Bones Lletres, de què fou membre (Fragmentos de las traducciones catalanas de la “Fiammetta” y del “Decamerone” de Boccaccio, ambas anónimas y del siglo XV, 1909) i on publicà també un treball sobre Tirant lo Blanc (1907). Col·laborà en la Iconografía de las ediciones del Quijote (1905) i en la Bibliografía crítica de las obras de Miguel de Cervantes (1895-1905) publicada per Leopold Rius.