Es formà a París sota el mestratge de Denis Lambin. Obtingué la segona càtedra d’oratòria de la Universitat de València (1565-72) i contribuí a l’apogeu filològic d’aquest centre al s. XVI. Coincidí en les càtedres de llatinitat amb humanistes com Joan Baptista Pineda i J. Lorenzo Palmireno, i tingué com a deixeble G. Guerau de Montmajor. Escriví una refutació a la retòrica de Pierre de la Ramée i publicà unes Institutiones oratoriae (1566).