Vida i obra
Catedràtic de retòrica i poesia del seminari de Barcelona. Després de la guerra del Francès, fou arxiprest de la col·legiata de Sant Joan de les Abadesses (1816). Perseguit com a carlí, patí presó i s’hagué d’exiliar a França (1836-37). La seva producció poètica més important, en català, castellà i llatí, està vinculada a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on ingressà l’any 1803. És autor d’un Canto alusivo a la defensa de los catalanes en Galípoli de las fuerzas combinadas del emperador y los genoveses (1805), de to neoclàssic, d’un Heroic cant català a la mort de Crist (1806) i d’una Cançó sobre l’estiueig de les nou muses, de caràcter humorístic (1806). El 1864 fou publicada una col·lecció dels seus sermons, en castellà.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Rossich, A. (1994 [1995])