Signà en algunes ocasions amb el pseudònim Antoni Tallander. Publicà Sapienciari (1900), edició de proverbis i frases populars recollides de les obres de Francesc Eiximenis i altres autors, i Crestomatia de la llengua catalana (1907), de textos en prosa i vers, en dos volums. Entre altres obres lingüístiques, bibliogràfiques i folklòriques, publicà Aforística universal (1905), Assaig de bibliografia paremiològica catalana (1915) i Diccionari de les llengües francesa e catalana (1921), i feu traduccions i adaptacions des d’Homer fins a Zola, passant per l’Evangeli de sant Joan, Dante, La Celestina, Shakespeare i Cervantes, sovint editades per ell mateix. S’oposà a la normativa de l’Institut d’Estudis Catalans i fou membre de l’Acadèmia de la Llengua Catalana.