Inicià la seva carrera literària al setmanari “Foc i Flama”. És autor dels reculls Jardí espiritual (1915) i Camins de llum (1919), amb poemes tècnicament ben elaborats, però de ressò tradicional i poc permeables als corrents moderns del moment. Col·laborà en diversos diaris valencians i en publicacions com “El Poble Valencià”, “El Camí” (sovint amb el pseudònim Daniel Tossal) i “Pensat i Fet”. Incentivà la segona etapa de “Pàtria Nova”, i, a partir del 1927, s’incorporà a “Taula de Lletres Valencianes”, on participà en debats al voltant de l’avantguardisme i la renovació literària de la poesia valenciana, en els quals donà suport al sector més populista i reticent a determinats canvis. Fou un dels impulsors de l’antologia La poesia valenciana en 1930 (1930). Durant la postguerra escriví algun poema d’exaltació franquista, però aviat desaparegué del panorama literari.