Propietari rural, fill de Josep Antoni de Cabanyes, estudià filosofia i lletres a Toledo i Madrid. A Vilanova i la Geltrú estrenà diverses comèdies en llengua castellana i col·laborà regularment a la premsa local. Celebrà la revolució del 1868 i participà de la bohèmia artística barcelonina amb Eusebi Planas i Modest Urgell, i hi destacà també com a pintor i dissenyador. Publicà Fábulas políticas (1868), fou premiat als Jocs Florals de Barcelona el 1870 i tot seguit publicà els poemes narratius La prometença (1871), Sinuald (1871) i La cançó d’en Francesc de Vilanova de Cubelles (1872); col·laborà a La Renaixença (1871-76) i a Montpeller li premiaren el poema Al Déu de les Armades (1875). El 1869 traduí al castellà tres comèdies de Molière i el 1873, Lo feroç benefactor de Goldoni. L’Associació d’Excursions Catalana li dedicà un homenatge pòstum (1878).