Vida i obra
Es tenen poques dades sobre la seva vida, però les biografies provençals li aplicaren la llegenda segons la qual estigué enamorat de Saurimonda, muller de Ramon de Castell-Rosselló; el marit, gelós, el matà i donà el seu cor com a menja a la dama, la qual, en saber-ho, se suïcidà. La llegenda, que el convertí en prototip del màrtir d’amor, d’origen oriental, s’estengué per Europa al s. XII i fou aplicada també a altres poetes. L’atribució a Guillem de Cabestany fou recordada per Petrarca als Triomfi, recollida per Boccaccio al Decameró i per Stendhal a De l’amour (1822). Les dades biogràfiques reals, poques i indestriables de les d’un altre personatge del mateix nom, indiquen que participà en la batalla de Las Navas de Tolosa. Se n’han conservat nou cançons (dues d’atribució incerta), totes de temàtica amorosa tractada de manera abstracta, on manca qualsevol referència a fets i personatges concrets. Es tracta d’una poesia culta i de rima difícil. La més coneguda és Lo dous cossire.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Cots, M. (1985-1986)
- Långfors, A. (1924)
- Riquer, M. de (1975).