Vida i obra
Identificat per François Pirot com a vescomte de Girona i d’Àger (1144 – ~ 45) i primer vescomte de Cabrera (~1145 – ~ 80) (Guerau III de Cabrera), quan s’extingí el càrrec a Girona, conservà el títol vescomtal i es titulà vescomte de Cabrera. El 1145 fundà el monestir de Roca-rossa. El 1149 prengué part en la conquesta de Lleida, al costat de Ramon Berenguer IV i del comte d’Urgell Ermengol VI. El 1156 subscriví un conveni amb Ermengol VII per tal d’acabar les qüestions de jurisdicció sobre diversos castells de la marca de Balaguer. Recentment, però, Stefano M. Cingolani l’identificà amb Guerau IV de Cabrera, documentat entre els anys 1194-1227, vescomte de Cabrera i d’Àger, que ocupà el comtat d’Urgell d’acord amb la ratificació del càrrec pel rei↑Jaume I (1220). Hom li atribueix l’autoria de la composició Ensenhamen (‘Ensenyament’), escrita en llengua provençal (segons Pirot, entre el 1155 i el 1160, i segons Cingolani, posterior al 1194), adreçada al seu joglar Cabra per tal d’instruir-lo. Consta de 216 versos, en què enumera temes, autors, obres i personatges del món literari de l’època, que donen un panorama molt complet i variat —malgrat el desordre— de la rica situació literària de la Catalunya del s. XII. Constitueix un document inestimable per a la història de la literatura.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Cingolani, S.M. (1993)
- Pirot, F. (1972)
- Riquer, M. de (1952).