Estudià la carrera eclesiàstica a Palma i es doctorà en teologia a Roma. Antilul·lista militant durant la seva joventut i home erudit, es convertí aviat en un predicador de prestigi. Fou beneficiat a les esglésies parroquials de Sóller i Manacor i a la seu de Mallorca, qualificador del Sant Ofici i prior del tercer orde de Sant Domènec. En castellà, publicà unes ordinacions per a aquest orde religiós (1730), alguns sermons (1730-32) i una narració en prosa i en vers relativa a les festes amb les quals els mallorquins, el 1732, celebraren la conquesta d’Orà, i deixà inèdita una Disertación histórica de la villa de Santa Margarita en el reino de Mallorca. També publicà algunes poesies en llatí. En català, a més d’altres obres avui perdudes o no identificades, deixà manuscrits la Comèdia de Santa Rosa del Perú, que és adaptació d’una comèdia hagiogràfica d’Agustín Moreto, i el poema Descripció de Banyalbufar (1731), també titulat Elogis des vi de Banyalbufar, en quinze octaves, on pondera la malvasia i el paisatge d’aquest municipi.