Vida i obra
Cavaller, possiblement conseller de l’Ajuntament barceloní, fou professor de filosofia, retòrica, grec i hebreu a l’Estudi General. Gaudí d’un prestigi intel·lectual considerable a la Barcelona de l’època. A partir de la dècada del 1580, sembla que estigué vinculat a un seguit d’iniciatives culturals (al costat d’altres professors universitaris), que tenien com a propòsit la definició d’una tradició cultural i literària estrictament catalana. Participà en la promoció i difusió de l’obra d’A. Marc (p.e., amb versos llatins als preliminars de l’edició del 1560). Calça, que aspirava a ser cronista oficial del Principat, compongué De Catalonia, una ambiciosa obra llatina en la línia dels tractats geogràfics humanístics, que incorporava dades historiogràfiques, filològiques i etimològiques sobre Catalunya. En projectà cinc volums, tot i que n’aparegué imprès només el primer (1588); sembla segur que redactà els altres quatre, que romangueren manuscrits i avui estan perduts. L’obra tingué una gran influència posterior. Calça és autor d’un conjunt notable de poesies llatines, la major part de circumstàncies i aparegudes en els liminars de llibres propis o d’altri. Cultivà també la poesia en llengua catalana —de caràcter majoritàriament circumstancial també, i segons els cànons formals més tradicionals— i, anecdòticament, en llengua castellana i grega. Participà en certàmens poètics, fou jutge del celebrat a Barcelona el 1580 sobre la immortalitat de l’ànima, i encara, el 1601, redactà la Sentència per als versos catalans en el certamen en honor de sant Ramon de Penyafort.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Fernández Luzón, A. (2005)
- Figueras i Capdevila, N. (1995)
- Molas Batllori, J. (19781)
- Villanueva, J. (1994).