Feu estudis de dret a Tolosa de Llenguadoc i es doctorà a París (1899), on s’havia integrat ja a la vida literària. Formà part del grup de La Pléiade. Traslladat com a jutge a Madagascar, hi residí habitualment fins el 1934, any en què es jubilà. És autor de diversos reculls de poesia en llengua francesa, de to classicitzant i inspirada pel país natal: Le Jardin de la sagesse (1906), Les beaux jours (1913), Le livre des regrets (1920), Cadences (1925), Poésies (1936) i Suite galante (1949). El 1936 obtingué el Grand Prix de Littérature de l’Académie Française. En llengua catalana publicà Llibre de planys (1920), en la línia de Josep Sebastià Pons. També és autor de l’assaig Aristide Maillol (1926).