Conegut també com a Marquès de Camps. Enginyer forestal i polític molt actiu (presidí la Federació Agrícola Catalano-Balear el 1899, la Unió de Vinyaters i l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre del 1897 al 1901, etc.), milità a la Lliga Regionalista i exercí diversos càrrecs públics (diputat per Olot del 1900 al 1902, per Barcelona el 1916, per Igualada el 1918, senador per Girona del 1903 al 1905 i del 1919 al 1923, etc.), fins que el 1924 es retirà de la política. Publicà, entre d’altres, els volums de narracions Del meu sarró (1912), Cortal marí (1912), Toia virolada (1915) i Floren (1923). La seva és una narrativa de to rural i elements costumistes, que ja no s’adequava als temps en què fou publicada.