Estudià filosofia i idiomes a Barcelona. Empresari tèxtil i d’ideologia tradicionalista i conviccions catòliques, fou diputat provincial en representació del partit carlí (1871) per Manresa. Formà part de diverses entitats econòmiques i filantròpiques catalanes, com la Societat d’Amics de la Instrucció, la qual presidí. Des del 1871 col·laborà, entre d’altres, a la Revista Popular, amb poesia en llengua castellana, i a La Civilización de Madrid. La seva preocupació pels problemes socials, d’un fons essencialment religiós, restà reflectida a “Apuntes sobre la cuestión industrial”, publicats en el Semanario de Manresa i recollits en volum el 1894 formant part d’una Economía política cristiana, que restà inèdita.
S’inicià com a poeta en català, castellà i francès, i a divuit anys participà al certamen convocat per l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Viatjà sovint per Catalunya i recollí llegendes i tradicions populars, i col·laborà amb proses i versos a la revista La Antorcha Manresana. En compliment d’una promesa, oferí a la Mare de Déu de Montserrat l’englantina d’or, acompanyat dels membres del consistori, guanyada amb el poema Lo vot del trovador als primers Jocs Florals de Barcelona (1859). Després, en fou mantenidor dos cops i l’hi premiaren vuit poesies, entre les quals Los tres sospirs de l’arpa (1861), que, centrada en la trilogia fe, pàtria i amor, expressa un clar ressentiment contra Castella i és considerada com una de les més representatives de la Renaixença. Fou convidat a participar al certamen de Montpeller del 1876, i el 1894 hom li edità, amb pròleg de Jaume Collell, les Poesías, recull bilingüe de versos espontanis i naturals que responen a una poètica horaciana i de llengua sense arcaismes i propera a l’expressió popular, de tema patriòtic i religiós, en què, amb els trets essencials del romanticisme, defensa les institucions, les doctrines, els costums i l’esperit antic de Catalunya.