De família tarragonina que en part s’establí a Puerto Rico, feu els estudis de lletres i de dret a Barcelona i fou becari i professor de l’Escola Normal de Madrid (1841) i professor de la de Barcelona (1845). Amb Laureà Figuerola publicà la Revista General de Instrucción Pública.
Intercalà passatges i versos de circumstàncies en llengua catalana a les emotives cartes de festeig, inèdites, enviades a Maria Remei Sallent, germana de la muller de Manuel Milà i Fontanals, el qual pòstumament li publicà a Composiciones poéticas (1851) una selecció de poemes, marcats per la influència de la balada romàntica alemanya, al costat d’alguns de juntament amb les de Pau Piferrer i Josep Semis. Traduí La calumnia (1840), de Scribe.