Estudià al seminari de Tarragona i fou ordenat el 1908 a Valls. El 1910 es doctorà en teologia i en dret canònic a la Universitat Gregoriana de Roma i en filosofia a l’Acadèmia de Sant Tomàs. Exercí de professor al seminari de Tarragona i fou canonge de la catedral de Barcelona. De jove col·laborà al diari tarragoní “La Cruz” (1910-17) i al setmanari vallenc “Pàtria” (1912-25). Des d’una òptica eminentment conservadora, impulsà una certa renovació de la vida eclesiàstica i es preocupà de posar al dia les relacions entre catalanisme i cristianisme. Hereu espiritual d’aspectes fonamentals de la doctrina de Balmes i de Torras i Bages, excel·lí com a pensador i periodista, sobretot a través de la revista “La Paraula Cristiana” (1925-36), que fundà i dirigí, a través de la qual exercí una notable influència en els sectors més avançats de la intel·lectualitat catòlica de l’època. Paral·lelament dirigí també la publicació “El Bon Pastor” (1927-36), amb la qual impulsà la renovació d’alguns aspectes pastorals i litúrgics. Col·laborà a La Veu de Catalunya (1929-36), als inicis d’“El Matí” (1929-31) i, escadusserament, a La Publicitat, “Vida Cristiana”, “Quaderns d’Estudi” i “Claror”. Usà algun cop els pseudònims Levissimus, R. Vespella i J. Torelló. Per a la Fundació Bíblica Catalana, traduí el Gènesi, l’Èxode (1928), els Actes dels apòstols (1929), les Lletres de sant Pau (1932) i els Salms (1948), aquests amb extraordinària recreació poètica, i tota l’obra filosòfica de Sèneca (1924-59) per a la Fundació Bernat Metge. Entre els seus reculls d’assaigs i articles de caràcter filosòfic destaquen El diàleg interior (1934) i La nit transparent (1935). El 1936 es traslladà a Itàlia, i després a Suïssa. A l’exili, es mostrà crític amb les posicions oficials de l’Església espanyola i col·laborà a “Quaderns” de Perpinyà i a Revista de Catalunya de París. També publicà l’assaig Histoire spirituelle des Espagnes (1946), reeditada el 1977 amb el títol Les dues tradicions, i els poemes El càntic nou (1951), en els quals, a partir de l’estructura pròpia dels salms, recull una bona part de l’experiència viscuda a l’exili i fa una defensa de la poesia mística. Tornà a Barcelona el 1954, on publicà l’estudi cristològic Emmanuel (1955) i els reculls L’Evangeli d’avui (1954) i La moral de la derrota i altres assaigs (1959), alguns textos del qual havien aparegut ja el 1936. L’any 1994 li fou publicat “El gran refús”, vuitè capítol de Les dues tradicions,inèdit fins aleshores i en el qual culpabilitza l’actitud de l’Església espanyola en el desencadenant de la guerra civil. També és autor de l’assaig polític Meditació catalana (1953), que circulà per Catalunya en forma ciclostilada.
- Colomer, J.M. (1982)
- Diversos autors (19843)
- Giró i París, J. (2001)
- Manent, A. (19931), p. 53-64.