Exercí com a eclesiàstic. Es destacà com a orador sagrat en català; predicà milers de sermons, alguns dels quals foren publicats: Elogi fúnebre del doctor Robert (1902). Fundà i dirigí a Sabadell la revista “Garba”, dins la línia dels Pomells de Joventut. Publicà diversos reculls poètics, influïts per la poesia mística de Verdaguer: Cançons i moralies (1927), Terrals (1927) i Lliris blaus (1928).