Llicenciat en dret i en filosofia i lletres a Barcelona (1900), exercí bàsicament com a historiador. Pronuncià conferències sobre temes polítics al Centre Escolar Catalanista, fruit de les quals és el volum Teoria de les nacionalitats (1900). Publicà els seus records de viatges (Al marge del Sàhara, 1926) i diverses obres en les quals mantenia —sense excessiu rigor històric, però— la tesi de la catalanitat de Cristòfor Colom i de la participa-ció catalana en el descobriment d’Amèrica: La descoberta d’Amèrica. Ferrer, Cabot i Colom (1928), Catalunya, descobridora d’Amèrica (1929) i La verdad sobre el descubrimiento de América (1931). Fou director tècnic de l’Arxiu Històric Notarial de Barcelona, on recollí dades per a la història del llibre: El llibre a Catalunya (1936).