Ignasi Casanovas i Camprubí

(Santpedor, Bages, 1872 — Barcelona, 1936)

Filòleg, medievalista i traductor.

Vida i obra

Entrà a la Companyia de Jesús el 1888. Residí a Barcelona des del 1905. Els referents que més l’influïren foren Milà i Fontanals i Torras i Bages, amb qui col·laborà en el congrés celebrat amb motiu del centenari de Balmes publicant Apologética de Balmes (1910). La influència torrasiana es concretà en una doble direcció: estudis medievals i afeccions estètiques. El 1906 realitzà l’estudi dels manuscrits medievals de l’Arxiu del Palau i participà en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. El seu primer estudi d’investigació històrica fou Còdexs de l’arxiu del Palau, publicat a la “Revista de Bibliografia Catalana” (1906), en què s’estudien manuscrits desconeguts d’Eiximenis, Turmeda, Castellví i Fenollar, entre d’altres. Traduí al català la Poètica d’Aristòtil (1907) i la trilogia d’Èdip, de Sòfocles (inèdita). Fou membre numerari de l’Acadèmia de Bones Lletres (1921) i impulsor de la Biblioteca Balmes (1923). Publicà Obras escogidas del Dr. Torras y Bages (1913-14) i fou el curador de l’edició crítica de les Obras completas de Balmes (1925-27) (33 vol.). També escriví Balmes. La seva vida, el seu temps, les seves obres, (3 vol., 1932), Josep Finestres. Estudis biogràfics (1932) i Josep Finestres. Epistolari (vol. I, 1933, i vol. II, 1934). Mantingué relació epistolar amb personalitats de la cultura catalana com Rubió i Lluch, Costa i Llobera, Joan Maragall, Torras i Bages i Lluís Millet, entre d’altres.

Bibliografia
  1. Batllori, M. (2002), p. 259-468.
Vegeu bibliografia