El 1889 conegué Pompeu Fabra, i el 1890, tots dos, des de la revista L’Avenç, impulsaren una campanya lingüística en pro del català com a llengua moderna i de cultura. També hi publicà articles de tema polític i traduccions. S’associà amb Jaume Massó i Torrents en l’empresa editorial de L’Avenç (1891): finançà i dirigí la “Biblioteca Popular de L’Avenç”, per a la qual traduí Ibsen, Tolstoi, Sacher-Masoch, Goldoni i Silvio Pellico. Signà amb Pompeu Fabra la traducció del drama Espectres d’Ibsen (1894). Col·laborà sovint en la revista “Catalònia” (1898-1900). Militant de la Lliga Regionalista, se’n separà el 1906 i ingressà al Centre Nacionalista Republicà. El seu catalanisme quedà plasmat en els Estudis d’etnogènia catalana, publicats el 1891 a L’Avenç, en els quals intentava demostrar el caràcter ari dels catalans en contraposició al semitisme dels castellans. El 1908 recollí diversos articles polítics en el volum Catalònia (Assaigs nacionalistes). Entre el 1929 i el 1935, publicà obres ben diverses, tant de caràcter lingüístic (Assaigs de paleontologia lingüística catalana, 1929), com de caràcter ideològic, amb components pacifistes i internacionalistes, sense abandonar, però, el catalanisme: El problema peninsular (1933), La Catalunya francesa (1934) i Del present i del pròxim avenir (1935). Publicà també el llibre de poemes de to volgudament ideològic Set odes (1933), i, molt més rellevant, Poesies franciscano-maragallianes i d’altres que potser no en són prou (1934).