Fou sacerdot i exercí a Sóller (Mallorca). Com a articulista, col·laborà a les publicacions Sóller, Lluc i Correo de Mallorca. La seva poesia s’emmarca en el corrent estètic de l’Escola Mallorquina. Entre els diversos reculls poètics que publicà destaquen Cançons de primavera (1940), Càntic de muntanya (1957) i Càntic Nou (1959). Fou inclòs a l’antologia Els poetes insulars de postguerra (1951) de Manuel Sanchis i Guarner.