Amb una biografia d’alt compromís polític tant als anys universitaris, a la República, com a la guerra civil, que el portà a ser nomenat cap d’Estat Major de la di-visió 54 del cos d’exèrcit A i, un cop acababa laguerra, a les represàlies posteriors (passà sis anys presoner a la Model de València i fou “exiliat” a Madrid —una sentència judicial l’obligà a viure en aquesta ciutat—) és lògic imaginar que la seva obra, tant la periodística com la narrativa, estigui marcada per aquests fets i n’esdevingui una crònica i memòria històrica. Com a periodista col·laborà assíduament a “Tele-estel”, “Gorg”, “Mundo Diario”, “Canigó”, Avui i “Diario de Valencia”. Una selecció d’aquests articles els recollí a Viure a Madrid (1973) i Dia a dia des dels Països Catalans (1977), on es reflecteix una visió crítica de la transició política des d’un angle nacionalista i d’esquerra. La seva obra narrativa queda recollida a la trilogia formada per Sumaríssim d’urgència (1978), de fort contingut autobiogràfic, sobre els anys passats a la presó; La clau d’un temps (1982, premi Jacme Roig 1982), en què a través de la forma d’un dietari escrit per un jove de divuit anys es reconstrueix el temps històric que va del final de la dictadura de Primo de Rivera a la proclamació de la República, i València dins la tempesta (1987), que narra, des d’aquesta ciutat, els fets històrics des de la proclamació de la República fins al final de la guerra civil de 1936-39. Diverses obres han quedat inèdites, entre les quals els quatre volums de les seves memòries.