Vida i trajectòria
Començà de molt jove a l’antic Institut del Teatre del Liceu, i es professionalitzà el 1940. Destacà encarnant el pare Molins en La ferida lluminosa (1955-57), de Josep Maria de Sagarra. Actor de revistes, escriví les obres teatrals Vendaval (1945), Camí d’estrelles (1957), Aventures de Pin i Pineta (1957, teatre infantil), Quizás mañana (1958), Gulliver en la luna (1959, infantil, amb Xavier Fàbregas) i Rambla avall (1968). Feu d’empresari de les gires per Catalunya de les companyies Teatre a domicili (1957) i El carro de Tespis (1962), del grandiós muntatge Madame Butterfly (1961) i del centenari de Pirandello a Agrigent (1967). En el cinema debutà en el film El 13 000 (1941, Ramon Quadreny). Interpretà petits papers en títols com ara ¡Bienvenido, Mister Marshall! (1952, Lluís G. Berlanga), Miss Cuplé (1959, Pedro Lazaga), Tierra de todos (1961) i Estambul 65 (1965), d’Antonio Isasi Isasmendi, Fata Morgana (1965-66, Vicenç Aranda) i diversos títols de Josep Maria Forn, com ara La piel quemada (1966), La respuesta (1969; en català, M’enterro en els fonaments, 1984, basada en la novel·la de Manuel de Pedrolo) i Companys, procés a Catalunya (1978-79). En televisió actuà en sèries com Desde mi celda (1970), l’alemanya Percy Stuart (1968-69), a més de les catalanes I ara què, Xènia (1994) i Secrets de família (1995-96), on encarnà l’avi Siset. També fou l’autor i productor de la sèrie educativa Finestra al camp (1989-90) i d’una desena d’obres audiovisuals inèdites. També actuà a Niño nadie (1996, José Luis Borau), en el telefilm Dues dones (1997, Enric Folch), en el documental Cravan vs Cravan (2002, Isaki Lacuesta) i en la sèrie Maresme (2002, Rosa Vergés).
Altres films
El correo del rey, R. Gascon (1950)
Dinamita Jim, A. Balcázar (1967)
Soplo de esplendor. La sombra de los gigantes, C. Benpar (1973)
Metralleta Stein J.A. de la Loma (1974)
Furia española, F. Betriu (1974)
La llarga nit de juliol, L.J. Comeron (1974)
Alícia a l’Espanya de les Meravelles, J. Feliu (1978, en català, 1984).
Bibliografia
Candel, F.: Castillo Escalona, un home de teatre, Avui, 17.09.2002