Vida i obra
Cavaller i síndic de l’estament militar, fou un home molt important en la vida social i literària de València. Fou veedor general de la costa marítima del Regne de València, membre de l’orde de Calatrava i corregidor de Lleó (1604). El 1591 fundà a casa seva l’Acadèmia dels Nocturns, de la qual fou president, i adoptà el sobrenom de Silencio. Intervingué en quasi totes les vuitanta-vuit sessions de l’Acadèmia, que se celebraven a casa seva, amb sis discursos i més de setanta poemes, tots en castellà. També hi concorregueren els seus cosins Guillem Ramon Català de Valeriola i de Borja (València 1574 – ?) (Reposo) i Pelegrí Català de Valeriola (València ? – 1634) (Cuidado). Organitzà tres justes poètiques (~ 1592), i publicà les millors poesies participants a Justas poéticas celebradas en Valencia a la Virgen y a diferentes Santos (1602). L’activitat de Català de Valeriola és un exponent de la castellanització literària de la València de l’època, perquè en els seus certàmens només es podia utilitzar el castellà. Tot i això, deixà escrit un breu text en català que ha estat editat posteriorment amb el nom d’Autobiografia, tot i que en realitat és un dietari que abraça quaranta anys de la vida de l’autor, fins i tot el seu naixement. L’escriví en català perquè no tenia una voluntat literaturitzadora com les poesies, sinó que hi adoptà un registre popular.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Escartí, V.J. (19982), p. 26-29
- Mas i Usó, P. (1996)
- Roca Ricart, R. (1997), p. 79-94.