Fill de l’escriptor i erudit Lluís Cebrian i Mezquita i germà de l’escriptor Lluís Cebrian i Ibor. Pertangué a Lo Rat Penat, de València, i conreà un tipus de poesia a la manera de Llorente, particularment de temàtica patriòtica. Participà en l’organització de la I Assemblea Regionalista valenciana (1907) i fou secretari de València Nova i president de la Joventut Valencianista (1914-1921). És autor de l’himne valencianista Vent de Ponent, publicat inicialment a La Veu de la Plana (1916), dels poemes Anacreòntica (1900) i Pàtria i entre els seus treballs d’investigació destaca l’obra Los fueros de Valencia (1925).