Cursà estudis eclesiàstics al monestir de Montserrat i la llicenciatura de teologia a Roma. Interessat per la història dels monestirs catalans, es preparà intensament en història medieval al Vaticà i a Friburg de Brisgòvia. Fou responsable de la impremta de Montserrat i arxiver del monestir. Fundà dues col·leccions de documents i estudis: “Analecta Montserratensia” (1917, [1918]) i “Catalonia Monastica” (1926 [1927]). Ben aviat es lliurà a una intensa activitat de recerca documental per moltes biblioteques i arxius d’Europa, la qual cosa li permeté de publicar gairebé un centenar d’obres, entre articles i llibres. A més de la Història de Montserrat (1931, reeditada diverses vegades), cal esmentar altres estudis bàsics per al destriament de la llegenda i la història crítica del monestir català, com per exemple L’abat Oliba, fundador de Montserrat (1931) o Sant Ignasi a Montserrat (1935). També es dedicà als estudis bibliogràfics, tals com Bibliografia dels monjos de Montserrat (1928) i, sobretot, Bibliografia de la regla benedictina (1933), els quals li valgueren el nomenament de prefecte de la Biblioteca Vaticana (1936), càrrec que exercí durant vint-i-cinc anys. El 1962 fou nomenat cardenal i arquebisbe de Gisària. Intervingué en el concili II del Vaticà a favor de l’actualització dels estudis eclesiàstics. Fou membre corresponent de l’IEC, de liABLB i de la Pontificia Accademia delle Scienze, entre d’altres.
- Massot i Muntaner, J. (1968)
- Mundó, A.M. (1985), p. 85-93.