S’implicà en la institucionalització del felibrisme (en fou majoral). Autor d’una Grammaire limousine (1876), des del 1878 fou professor de llengües romàniques a la universitat de Montpeller. Publicà, entre altres obres, Poésies inédites des troubadours du Périgord (1885), Biogra-phies des troubadors (1885) i La langue et la littérature du Limousin (1892). Discutí, alineant-se amb Julià Bernat Alart, enfront de Paul Meyer i Manuel Milà i Fontanals, entorn de la llengua de l’autor del Blandin de Cornualha, i, amb el darrer, sobre el significat estricte de llengua llemosina.