Seguí estudis de dret, inacabats, i fou secretari d’una empresa industrial. Diputat a corts pels nacionalistes republicans, fou ambaixador de la República a Brussel·les (1931-34). És autor d’una obra lírica de filiació maragalliana: Florida de tardor (1918), Confins (1921), Òpals (1924), entre d’altres; de la novel·la Ideal (1898); d’alguna peça teatral, El despertar d’un cor (1896), i, sobretot, dels estudis Amiel (1919) i El tesoro dramático de Henrik Ibsen (1920), aquest darrer d’un gran interès, especialment en el moment de la seva publicació.