Vida i obra
Fou ordenat de sacerdot a Barcelona (1899), i es llicencià en dret canònic a Roma. Destacà per la seva tasca de catalanització i culturalització de l’Església. Se’l considera un dels grans precursors del pensament religiós, seguit per figures com Carles Cardó o Lluís Carreras. El 1911 ingressà a l’IEC com a membre fundador de la Secció Filològica, on treballà al costat de Fabra i Carner en la tasca d’ordenació del català. Prat de la Riba, que havia seguit les sevestraduccions bíbliques publicades a “Fulla Dominical”, La Veu de Catalunya i “Montserrat”, li encarregà la versió catalana de la Bíblia. Les seves traduccions, de gran qualitat lingüística i literària, foren comentades per Ruyra o Riba. L’IEC li publicà El Gènesi (1915), El Càntic dels Càntics (1918), i, pòstumament, l’Èxode (1925). Restaren inèdits nombrosos estudis i traduccions. També traduí la Introducció a la vida devota de Francesc Sales. Com a assagista religiós, destaquen l’Estudi sobre la filosofia a Catalunya al segle XVIII (1895) i els seus treballs sobre Jaume Balmes i Xavier Llorens i Barba. Contribuí a la restauració de la pietat litúrgica per mitjà d’opuscles, fulls populars, amb les glosses recollides a Evangeliari (1913), i amb l’Eucologi (1915). Mantingué un epistolari amb Torras i Bages, el seu conseller i protector. Fou amic de Bofill i Mates, Nicolau d’Olwer i Carner, que reberen la influència de la seva personalitat.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Figueras i Capdevila, N. (1999)
- Mas i Solench, J.M. (2005)
- Massot i Muntaner, J. (2005), p. 41-102
- Massot i Muntaner, J. (2006), p. 151-160.